5. Elaboració de l’informe de la recerca

Un cop finalitzada l’anàlisi i assolides les conclusions de la recerca, cal donar compte de tot en un document, que generalment sol ser un informe escrit final de la recerca. Aquests documents són els que es presenten als que encarreguen o financen la recerca, a la resta de la comunitat acadèmica i a la societat. Hi ha múltiples formes d’organitzar l’informe final de la recerca, però en general sempre contenen els següents apartats:

  1. Portada o capçalera amb el títol de la recerca i l’autoria d’aquesta. Si cal, s’ha d’incloure també la institució a la qual es pertany o que encarrega o finança la recerca. En treballs acadèmics, s’acostuma a mencionar l’assignatura, el curs, etc.
  2. En publicacions acadèmiques sovint s’inclou un petit resum on s’anticipen les conclusions de la recerca.
  3. Introducció: on s’exposa el tema de la recerca i el motiu de la rellevància o l’interès d’allò que s’estudia, com també el context històric-social-artístic. Pot incloure l’objecte, els objectius, les preguntes o les hipòtesis de la recerca, tot i que aquests també es poden presentar en un epígraf independent però immediat.
  4. Marc teòric: es presenten els enfocaments teòrics des dels quals s’han abordat el tema i les preguntes de la recerca en el passat, i també les recerques recents i concretes que tenen característiques o objectius similars, totes elles presentades o organitzades a partir dels debats més importants. Per últim, s’ha de deixar clar des de quina posició en aquests debats identificats s’enfoca aquesta recerca, indicant quina teoria o perspectiva teòrica s’utilitza, com també les seves idees i conceptes principals.
  5. Metodologia: és normal que el cos d’aquest apartat canviï substancialment respecte del que s’ha inclòs en el projecte o document de disseny de la recerca, en la mesura que hi haurà una diferència entre el que es va planejar i el que finalment es va realitzar. En el document final, aquest apartat ha de donar compte d’ambdues qüestions, el que es va dissenyar i el que es va desenvolupar, sempre justificant o explicant totes les decisions adoptades i els motius d’aquestes variacions. També s’han de mencionar les limitacions i l’abast de l’estudi dut a terme perquè es pugui interpretar en la mesura adequada.
  6. Resultats: on es detallen, amb la màxima profunditat possible, el procés d’anàlisi de les dades, la interpretació duta a terme en relacionar-les amb la teoria o amb altres recerques similars, i –finalment– les respostes a les preguntes o objectius de la recerca que s’han obtingut mitjançant aquest procés.
  7. Conclusions: suposa el final del cos del text. Serveix per realitzar un resum dels resultats i exposar l’impacte d’allò que s’ha descobert en la recerca. Es poden esmentar les aportacions, els límits o els aspectes que encara s’han de desenvolupar.
  8. Bibliografia: totes les referències i fonts utilitzades en la recerca s’han de recollir en aquest apartat. Hi ha moltes maneres de confeccionar aquestes referències, però totes elles inclouen els cognoms i el nom dels autors o autores, l’any de la publicació i el títol de la publicació.
  9. Annexos: en aquest apartat es faciliten eines com els casellers automàtics de les mostres, les pautes de les observacions, els guions d’entrevistes o els qüestionaris de l’enquesta, com també altres documents o arxius de la recerca, com les transcripcions, àudios o vídeos realitzats durant les entrevistes, sempre que es tingui el consentiment informat dels implicats, les bases de dades d’enquestes que no incloguin dades personals o que facilitin la identificació dels que han respost i les anotacions realitzades en el quadern de bitàcola. En definitiva, s’ha d’exposar tot allò que no tenia cabuda en el cos del text i que pot contribuir a millorar la transparència de la recerca. Si és necessari, en el cos del text principal, es poden indicar els annexos relacionats.