2.2. Utilitzar la teoria
Un cop s’han trobat les fonts d’informació i s’ha dut a terme aquesta exposició dels antecedents teòrics, autors i debats, seguint algunes de les dues propostes ofertes o una altra proposta similar que permeti emmarcar-la, és hora de fer explícita quina serà la perspectiva teòrica o la teoria que s’utilitzarà en el desenvolupament de la recerca. Aquest posicionament es realitza utilitzant els debats o contraposicions que s’han exposat, explicant quina és la pròpia mirada sobre cada un d’ells. La teoria o perspectiva escollida, sempre de manera justificada, ajudarà en la selecció de les idees i conceptes més importants que s’utilitzaran per reflexionar sobre l’objectiu de recerca i, després, analitzar-lo.
L’explicitació de la perspectiva teòrica o la teoria des de la qual es desenvolupa la recerca ha de consistir en un resum de les seves idees i conceptes principals. De nou, l’extensió i la profunditat d’aquesta presentació han de ser coherents i proporcionals al treball que es proposa realitzar. A continuació, s’exposa un exemple basat en un cas real, en què s’evidencia com canvia l’objecte d’estudi si es mira a través d’una perspectiva teòrica o una altra.
Si s’imagina que en una recerca es vol conèixer com actuen els visitants d’un museu d’art contemporani i, segons això, organitzar-los en tipologies de visitants, primer es poden exposar estadístiques ja existents sobre percepcions sobre cultura, pràctiques culturals i despesa cultural privada, o bé sobre hàbits culturals (com les que publica Eurostat o el Ministeri d’Educació i Cultura). Després, es pot realitzar un repàs de les diverses teories existents sobre el tema del consum cultural i, en concret, sobre l’objecte d’estudi, els visitants de museus, sigui cronològicament o en forma de debat. Un cop presentat l’estat de la qüestió, s’ha de prendre una decisió sobre la perspectiva teòrica que s’utilitzarà. Per veure la importància d’aquesta decisió, es compararan les implicacions d’utilitzar una teoria o una altra per analitzar el mateix objecte d’estudi.
D’una banda, si s’escull la teoria estructuralista de Bourdieu, de gran acceptació en l’àmbit de la sociologia de l’art i que està expressada en estudis com El amor al arte (2003/1969) o La distinción (2006/1979). Des d’aquesta perspectiva, es concep que la visita està motivada per factors socioeconòmics lligats a l’estatus social d’una persona, com el capital cultural acumulat, i que el comportament durant la visita estarà molt influenciat per les disposicions adquirides durant la socialització, el capital cultural i el gust artístic desenvolupat. A l’hora d’explicar aquestes idees o hipòtesis derivades de la teoria seleccionada, convé definir els seus conceptes principals, com els de camp, habitus, capital cultural o capital simbòlic.
Aquestes idees i conceptes de la teoria de Bourdieu serveixen per orientar el treball de camp, que implicarà seleccionar una mostra de visitants i realitzar observacions, qüestionaris i entrevistes mitjançant les quals obtenir informació sobre l’estatus sociocultural dels visitants estudiats. I també seran fonamentals en la interpretació de les dades i la informació recollides. D’aquesta manera, el resultat d’una recerca realitzada des d’aquesta perspectiva teòrica podria ser l’establiment de tipologies de visitants segons la seva manera de comportar-se en el museu i de donar sentit a les seves preferències segons la seva posició socioeconòmica (nivell d’estudis, perfil laboral, nivell d’ingressos, etc.). Un exemple d’aquest tipus d’anàlisi es pot veure en Dirsehan i Yalçin (2011).
Vegem ara què implicaria abordar aquest exemple de recerca a través d’una perspectiva microsociològica com, per exemple, la teoria dramatúrgica. Es tracta d’una posició teòrica menys hegemònica a l’hora d’abordar el comportament cultural i més allunyada del pol estructural representat per Bourdieu. És, per tant, una elecció més original. La teoria dramatúrgica, exposada a l’obra de Goffman, La presentación de la persona en la vida cotidiana (2012/1956), parteix de la idea que quan un individu «es presenta a altres tindrà molts motius per intentar controlar la impressió que aquests rebin de la situació» (Goffman, 2012, pàg. 29) d’una manera similar a la utilitzada pels actors i actrius durant una obra de teatre. Els visitants del museu intentarien desenvolupar un comportament d’acord amb el que l’audiència espera d’ells, sent aquesta audiència la resta dels visitants, la seguretat del museu i fins i tot la pròpia visió que es té d’un mateix, és a dir, intentarien presentar-se d’una manera idealitzada. Una vegada més, l’explicació d’aquestes idees teòriques ha d’anar acompanyada de les definicions dels seus conceptes, com ara façana, audiència, vestuari o control expressiu.
De nou, la teoria escollida condiciona els mètodes a emprar i els aspectes a esbrinar. En el cas de la teoria dramatúrgica, les tècniques de recerca que es desenvoluparan seran l’observació i l’entrevista, per detectar les conductes o actuacions, com també les expectatives de la seva audiència i les normes socials que els visitants del museu (o actors) creuen que regeixen la seva actuació (vegem que, en aquest cas, el nivell socioeconòmic dels visitants és irrellevant). Un resultat d’aquest tipus de recerca podria ser una sèrie de perfils dramatúrgics en funció de la impressió que cada visitant pretén produir durant la seva estada al museu. Es pot veure una anàlisi d’aquesta perspectiva a Gracia (2014).