3. Metodologia

3.5. Les entrevistes en profunditat

3.5.4. Transcripció

Un cop realitzada l’entrevista és el moment de dur a terme la transcripció. Aquesta transcripció és opcional, ja que és possible realitzar anàlisis d’entrevistes (i grups de discussió) a partir de l’àudio o vídeo gravats, tot i que és molt aconsellable perquè facilita aquesta anàlisi. Atès el caràcter introductori d’aquesta guia, aquí s’exposen les recomanacions bàsiques relatives a la transcripció i el seu tractament:

  • Identificar clarament l’interlocutor/a que realitza cada intervenció indicant al principi el seu nom o inicial.
  • En cas que en el document de consentiment informat s’acordi la participació de manera anònima, cal eliminar els noms propis i les referències que permetin la seva identificació. En un document a part es pot conservar la correspondència entre noms i pseudònims o codis per no perdre la referència.
  • Atès que importa més el contingut que el llenguatge utilitzat, com s’ha verbalitzat o quin registre s’ha utilitzat, és recomanable corregir possibles errades o errors gramaticals i sintàctics.
  • Es poden incloure, entre parèntesis, anotacions o aclariments sobre les declaracions literals. Sobretot, és útil indicar matisos com l’ús d’un llenguatge irònic o retòric, pauses i interrupcions més grans o manifestacions similars que es perdrien en la transcripció literal.
  • Un cop realitzada la transcripció, aquesta s’ha de retornar a la persona entrevistada amb l’objectiu d’augmentar la transparència en la recerca i que pugui afegir matisos o aclariments, que també ajudaran en l’anàlisi i interpretació de la informació. A més, si en el consentiment informat no es va abordar la qüestió, aquesta devolució pot donar peu a una petició de permís per a la seva inserció en el treball final, normalment com a annex.