3.6. L’observació participant
3.6.1. Tipus d’observació
L’adjectiu participant s’adhereix normalment a la tècnica de l’observació per ressaltar el fet que el mateix observador/a també pot interactuar i perquè influeix, d’alguna manera, en el que observa. A continuació, es presenten els tipus fonamentals d’observació participant:
- L’observació amb participació passiva: en ella l’observador/a intenta passar el més desapercebut possible en el context que observa. No fa preguntes, no interacciona amb ningú i només registra i interpreta el que veu. La fortalesa d’aquesta aproximació és que evita possibles biaixos en els agents en sentir-se observats. Per contra, sense cap mena de participació en l’escena o àmbit que observa és possible que no s’obtingui gaire profunditat en la informació recollida.
- L’observació amb participació mitjana: l’observador/a pren un rol a mig camí entre membre i estrany, fet que permet preguntar per obtenir aclariments o discursos, i interactuar a partir dels codis i regles establerts. A favor seu, permet matisar i complementar la informació proporcionada per l’observació amb la recollida a través d’entrevistes puntuals. Per contra, la interacció de l’observador/a en l’àmbit d’estudi pot fer que aquest canviï i no reflecteixi la seva naturalesa real o normal.
- L’observació amb participació completa: qui observa, a més, participa de la mateixa activitat que observa. Això implica que se sotmet a les mateixes regles i, per això, es requereix ser tan expert com els/les observats/ades en allò que facin. Abans d’embarcar-se en aquest tipus d’observació, és recomanable reflexionar seriosament sobre la possibilitat i les implicacions de comprometre’s a aquest alt grau de participació dins d’un col·lectiu o àmbit. Per contra, no ofereix la mirada de l’observador/a aliè/na que moltes vegades és rellevant.
Lògicament, hi ha tants estadis intermedis de participació com posicions en el continu entre la participació passiva i la participació completa. L’elecció del grau de participació en l’observació estarà influenciada per les possibilitats i per l’objecte de la recerca, i sempre s’ha de fer sent conscient dels seus beneficis i les seves limitacions. Per descomptat, qualsevol d’aquests tipus es pot articular amb la realització d’entrevistes en profunditat abans o després de la sessió d’observació.