1.2. Tipus de recerca
1.2.1. La principal lògica de raonament
Seguint el primer dels criteris, la principal lògica de raonament, n’existeixen dos tipus: la recerca de lògica inductiva i la recerca de lògica deductiva.
La recerca de lògica inductiva
És un tipus de recerca que es caracteritza per construir-se des del que és particular al que és general. Normalment es desenvolupa per ampliar el coneixement que es té sobre un objecte d’estudi concret o una parcel·la de la realitat social, perquè no s’han estudiat amb anterioritat, perquè són molt específics o perquè no existeix un coneixement profund sobre aquests. Aquest tipus de recerca té com a objectiu construir teories o hipòtesis que permetin descriure, explicar o avaluar el fenomen d’interès.
El procés normal que acostuma a seguir una recerca inductiva consisteix a delimitar un objecte d’estudi; plantejar-se una o diverses preguntes de recerca sobre aquest; partint d’aquestes preguntes, seleccionar i adaptar les tècniques de recerca a utilitzar; desenvolupar aquestes tècniques (el que es coneix com a «treball de camp»); analitzar les dades i la informació obtinguda, i respondre les preguntes de recerca plantejades al principi de la forma més completa possible. Aquestes respostes es poden convertir en hipòtesis i teories aplicables a altres casos o objectes de recerca similars.
Per exemple, si es vol comprendre com una institució construeix els criteris específics segons els quals finança uns projectes artístics i no uns altres, se seleccionaria una perspectiva teòrica que pugui ajudar a comprendre i interpretar aquests criteris de selecció, una o més institucions i una tècnica de recerca, com ara l’entrevista en profunditat, per preguntar als agents decisors d’aquesta institució sobre la selecció dels seus criteris. Es durien a terme les entrevistes i, amb la informació recollida, s’intentaria realitzar una anàlisi, basada en la perspectiva teòrica seleccionada, que permetés concloure amb una resposta la pregunta de recerca, com ara: «les característiques biogràfiques dels decisors de la institució, que consideren que van tenir una formació molt clàssica i reaccionen en contra d’ella, són la principal raó per la qual aquesta institució només finança projectes d’art experimental».
La recerca de lògica deductiva
És un tipus de recerca que va des del que és general fins al que és particular. Normalment es desenvolupa amb l’objectiu de comprovar si alguna cosa és certa o no (o fins a quin punt ho és). Aquest «alguna cosa» és el que habitualment pren la forma d’una hipòtesi. El procés normal d’aquest tipus de recerca de lògica deductiva comença amb l’enunciació d’una hipòtesi que respon una pregunta de recerca concreta. La generació d’aquesta hipòtesi pot seguir múltiples camins, entre els quals se’n destaquen dos:
- La lectura de teories, recerques anteriors o la realització d’una recerca de lògica inductiva, en què en el seu resultat final es proposa una teoria o unes hipòtesis.
- La deducció d’una o diverses hipòtesis des d’una teoria sociològica.
Un cop s’enuncia una hipòtesi, s’escullen i es dissenyen les tècniques de recerca que millor serviran per respondre si la hipòtesi és certa o falsa. Posteriorment, es desenvolupa el treball de camp i, amb l’anàlisi de les dades i informació obtingudes, s’arriba a una conclusió sobre si la hipòtesi que respon la pregunta de recerca concreta és certa o no ho és.
Seguint l’exemple anterior: davant la pregunta de quins són els motius pels quals una institució construeix uns criteris específics per al finançament de projectes artístics, la recerca deductiva acudiria primer a la teoria i al coneixement anterior per formular una resposta que es considera probable, això és, una hipòtesi com la següent: «la ideologia dels decisors de la institució influeix en el tipus de projectes que financen». El desenvolupament de les tècniques de recerca ha d’estar enfocat a aconseguir informació que permeti falsar aquesta hipòtesi. Si, efectivament, l’afirmació recollida la contradiu, aquesta queda refutada. Si, en cas contrari, la informació sembla recolzar-la, aquesta hipòtesi queda reforçada. A més de la conclusió assolida sobre la hipòtesi, es poden proposar noves hipòtesis que haurien de ser comprovades en futures recerques.
Encara que puguin semblar diferents, aquests dos tipus de recerca mai són tan purs i antagonistes com es presenten aquí. És habitual que en les recerques de lògica inductiva es generin una sèrie d’expectatives (que serien hipòtesis), que a mesura que l’anàlisi avança es van consolidant fins que es converteixen en conclusions. De la mateixa manera que, en les recerques de lògica deductiva, és normal que el seu final no sigui concloure si la hipòtesi inicial és certa o falsa, sinó dir quant s’ha de modificar per tal que s’adeqüi a les dades obtingudes. Fins i tot és habitual tenir diverses hipòtesis alternatives i que es digui quina de les dues (o tres, o quatre) s’adequa més al que s’ha trobat. Per tant, es pot decidir seguir un model o un altre, o optar per una via intermèdia.