2.1. Marc teòric
L’apartat de marc teòric ha d’«emmarcar» la recerca, és a dir, ubicar-la en una posició teòrica concreta. Per fer-ho, el primer pas és realitzar una cerca bibliogràfica d’altres recerques o estudis que tinguin uns objectius similars o hagin abordat de manera similar l’objecte d’estudi de la recerca. La seva extensió i profunditat han de concordar amb l’encàrrec o el treball requerit. Així, mentre que per a una tesi doctoral aquest apartat pot contenir centenars de pàgines, en un treball per a una assignatura de grau pot ocupar un parell de pàgines, les que siguin suficients per mostrar que es coneixen els enfocaments teòrics de les recerques anteriors.
Les recerques que es troben en la bibliografia acadèmica es poden buscar i presentar de diverses maneres. Aquí se suggereixen dues possibilitats:
- Cerca i ordenació cronològica: aquest criteri pretén orientar la cerca i l’ordenació per escrit dels marcs teòrics segons el moment o època en què es van proposar. L’objectiu d’aquesta ordenació és descriure com ha canviat la mirada sobre el tema i l’objecte d’estudi i tenir suficients elements per encaixar o ubicar el treball.
- Cerca i ordenació segons l’abast de la teoria/perspectiva: una altra manera d’ordenar el marc teòric i l’estat de la qüestió consisteix a mostrar els debats i les disputes entre dues o més teories, o entre dues o més recerques concretes. A partir d’aquí, serà més fàcil ubicar la recerca, assenyalant en quins punts s’està d’acord o en desacord en relació amb el que s’ha realitzat anteriorment i posicionant-se en els debats.
Per trobar totes aquestes referències, treballs, perspectives, debats i teories necessàries en la construcció del marc teòric, es pot recórrer al següent:
- El propi bagatge teòric: és probable que, si es té un coneixement anterior sobre el tema o objecte d’estudi, se sàpiga per endavant quins treballs i opinions existeixen al respecte, facilitant la seva cerca, comprensió i exposició.
- Entrevistes o consultes a experts: una manera senzilla, sobretot si es té el contacte d’algú que coneix el tema, és preguntar-li o entrevistar-lo sobre les diferents perspectives que es tenen sobre aquest. Normalment és útil per conèixer autors que després es poden buscar a Internet o per altres mitjans.
- Diccionaris o enciclopèdies generals, de ciències socials o de sociologia: atès que rarament un concepte té una definició unívoca en ciències socials, aquestes publicacions tenen la finalitat de realitzar un repàs històric al seu abordatge i introduir breument les perspectives i debats sobre el concepte. Són com un marc teòric en miniatura, que pot ser suficient en alguns casos. No s’ha d’oblidar, ni en aquest cas ni en d’altres, de citar-los adequadament.
- Treballs previs o aliens amb un marc teòric ja elaborat: si es disposa o es troba una recerca publicada sobre el tema o objecte en qüestió, és molt probable que inclogui un marc teòric ja elaborat. No es tracta de copiar-lo, és clar, i a més poden ser d’una extensió, una complexitat i una profunditat diferents de les exigides. Però, a més de donar pistes per construir-lo i ordenar-lo, les citacions i referències incloses permeten acudir a aquestes fonts directament per tenir més informació.
- Per últim, les bases de dades d’articles i treballs acadèmics: encara que moltes són de pagament, n’existeixen algunes en obert, com Google acadèmic, que utilitza el mateix sistema del cercador Google, però només ofereix publicacions acadèmiques en els seus resultats. Les biblioteques universitàries, a més dels seus arxius físics, compten amb sistemes de cerca similars al de Google i ofereixen ajuda, tutorials i altres materials per guiar aquesta cerca.
En qualsevol cas, l’extensió i la profunditat d’aquesta cerca dependran de l’envergadura del treball que es realitzi. Tal com es comentava abans, un parell de pàgines poden ser suficients per presentar el marc teòric d’un treball acadèmic breu.