3. Metodologia

3.3. Apropament, contacte i accés al camp

Un cop seleccionats els tipus o perfils de persones que s’observaran o s’entrevistaran, o els llocs que s’observaran, comença el procés d’apropar-se al camp i de contactar amb les persones adequades. Aquest procés es pot facilitar per una relació personal prèvia i que, tal com es comentava, hagi sigut el primer pas en el procés de recerca. Si és així, esteu d’enhorabona. Si no, a continuació, s’exposen una sèrie de directrius i recomanacions per detectar i contactar subjectes per a l’estudi.

En primer lloc, és recomanable realitzar una cerca exhaustiva sobre quin actor o actors són els més convenients per respondre els objectius o preguntes de la recerca i entren en el perfil que es busca. El perfil del caseller tipològic es pot ampliar amb altres característiques relacionades amb el nivell d’accessibilitat i disponibilitat. És important que es prioritzin actors o institucions amb les quals s’hagi tingut una relació prèvia o amb els quals alguna persona de l’entorn i de confiança hagi tingut contacte. A partir d’aquí, es pot investigar a Internet si existeix una proximitat física i/o una disponibilitat de dates i horaris per realitzar entrevistes presencials o observacions participants. En funció de tots aquests factors convé construir un llistat, ordenat jeràrquicament per la facilitat d’accés, a priori, i utilitzar aquest llistat per establir el contacte.

Per començar el procés, el més útil normalment és contactar a través del correu electrònic. Les adreces de correu electrònic són més fàcils de trobar i, a més, aquest mitjà atorga molta més flexibilitat horària al contactat/ada per poder respondre. No obstant això, per a actors constituïts com a institucions, no s’ha de descartar utilitzar la via telefònica, ja que sovint es redueixen les negatives.

A l’hora d’enviar el correu electrònic, és important escriure amb concisió i claredat, tant en l’assumpte com en el cos del missatge. S’ha de deixar clar, primer, qui sou (estudiants d’una universitat, d’alguna assignatura, etc.); segon, què esteu fent que té relació amb la persona contactada (un treball per a una assignatura, una investigació, etc.), i, tercer, la petició concreta que se li fa i per a quan. Aquesta petició constitueix l’inici d’un procés de negociació en el qual s’ha de ser molt flexible. És important utilitzar un llenguatge adequat a l’interlocutor/a, dirigir-se a aquest/a amb cortesia (ja que, al cap i a la fi, li esteu demanant que us dediqui el seu temps i atenció), i legitimar-se esmentant noms d’institucions o conceptes compartits, que demostraran un cert coneixement i faran més probable la col·laboració. Si s’ha fet alguna investigació prèvia sobre l’agent o institució, serà més fàcil demostrar que val la pena respondre el correu.

La comunicació que s’inicia ha de mantenir sempre un alt grau de transparència, deixant clars els objectius de la recerca o els objectius de l’entrevista o l’observació que es vol dur a terme. Com més detalls es donin sobre com es volen desenvolupar aquestes tècniques, millor. Per aquest motiu, es poden avançar certs temes o preguntes generals dels guions o pautes. També és molt important deixar clar el compromís ètic i de respecte a la legalitat, sobretot en relació amb el tractament de dades. Per fer-ho, és recomanable utilitzar consentiments informats. Un consentiment informat és un document on la persona contactada accepta participar en la recerca una vegada la persona investigadora exposa el següent en aquest document:

• Qui realitza la recerca i per què.
• Quins són els objectius de la recerca en general i de l’entrevista o observació en particular. En el cas d’un treball acadèmic, convé especificar que els materials resultants només s’utilitzaran en aquest context i amb aquesta finalitat.
• Com es recollirà i es tractarà la informació. Qui ho farà.
• Com es garanteix l’anonimat de la informació o, si això és impossible, difícil o no és convenient per a la recerca, deixar-ne constància.
• Enunciar els beneficis que reporta la participació per a ambdues parts i els perills que, excepte en temes delicats, acostumen a ser petits o nuls.
• Un apartat on la persona o institució contactada accepta, normalment a través de la signatura, participar en l’entrevista o permetre l’observació sota les condicions recollides en aquest document de consentiment informat.

El document de consentiment informat no és necessari per a l’administració d’un qüestionari o una enquesta. Se substitueix per la inclusió d’una informació o contingut similar en la introducció verbal o escrita del qüestionari, que la persona participant ha d’acceptar d’alguna manera (verbal o escrita).

A més de ser transparents i ètics, també s’ha d’intentar incentivar l’acceptació de la proposta. Per això, a més de la legitimació institucional o de coneixement que s’ha esmentat anteriorment, és aconsellable presentar quins possibles beneficis per al contactat/ada poden derivar de la participació. En definitiva, en el cas de recerques finançades o desenvolupades per institucions, es poden oferir certes recompenses, com regals de bons de diners, descomptes o material de promoció. Òbviament, això només és possible si es compta amb un finançament, però existeix una cosa que sempre es pot donar com a recompensa: una còpia digital del treball, quan estigui acabat.

Un cop aconseguida l’acceptació de la proposta o l’acord, és important agrair la resposta positiva. També cal agrair les respostes negatives, per cortesia i per mantenir una bona relació de cara a futures ocasions. Dies abans de la trobada, convé realitzar un recordatori, breu i cortès, amb la informació relativa al lloc, dia i hora acordats.