3.4. El diari de la recerca o quadern de bitàcola
A partir d’aquest moment de la recerca, és a dir, de l’entrada al treball de camp, és recomanable iniciar un diari de la recerca. Té una doble finalitat: ajudar en l’anàlisi de la informació que es reculli i mostrar el procés real de recerca, i no únicament els documents on s’exposen els resultats i conclusions finals. La informació es pot organitzar com es cregui convenient. En aquest cas, es recomana que prengui la forma d’un quadern de bitàcola que s’organitzi per dies i en què es realitzin entrades fins al final del viatge de la recerca.
La naturalesa de la informació a incloure també pot ser múltiple. Aquí es proposen els següents tipus d’entrades:
- El registre dels fets es refereix a l’ús més natural del diari de la recerca. Consisteix a afegir tots els passos i incidències que es produeixen durant la recerca, especialment durant el treball de camp. Alguns exemples poden ser: apuntar amb qui s’ha contactat avui i quin ha estat el resultat, quines entrevistes es duen a terme cada dia, o quins llocs i moments s’han observat.
- El relat de les impressions va un pas més enllà del registre anterior i intenta aportar una percepció subjectiva sobre els fets que van succeint. Així, si es registra que s’ha realitzat una entrevista a algú determinat i en un lloc concret a una hora, es pot realitzar un relat escrit, més detallat, en què s’expliquin les impressions que ha causat l’entrevistat o entrevistada, observat o observada, les impressions que ha causat el que s’ha dit o vist, i fins i tot una reflexió sobre la pròpia actuació, destacant què es podria haver millorat i què s’ha fet bé. Aquestes impressions ajudaran a millorar el treball de camp a mesura que avança i també a interpretar la informació en una fase posterior, ja que aquests relats aporten una visió dels seus matisos i el seu context.
- Una altra de les recomanacions és reservar algunes pàgines del quadern de bitàcola per veure com van canviant les pròpies expectatives sobre quins seran els resultats de la recerca. El més ideal és posar una pregunta o objectiu de la recerca en pàgines separades, reservant-ne una o dues més per anotar aquestes expectatives a mesura que avança el treball de camp. Això és útil perquè, a mesura que es desenvolupen les tècniques de recerca, s’analitza la informació que es recull d’una manera automàtica. Aquesta anàlisi automàtica moltes vegades és molt valuosa, perquè ajuda a detectar possibles biaixos que es tinguessin al principi de la recerca i perquè orienta i facilita l’anàlisi sistemàtica que es farà posteriorment.
- Per últim, aquestes tres estratègies descrites serviran per elaborar una mena de conclusions que recullin quines idees i/o plans es podrien desenvolupar en el futur per realitzar una recerca millor o més àmplia. Aquestes idees finals poden ajudar en el procés d’anàlisi següent, però el seu potencial, sobretot, rau en el fet de ser guies per a processos de recerca posteriors.
En definitiva, una vegada en la fase d’anàlisi, el diari de bitàcola permetrà reunir tots els fets, les idees i les impressions que es van tenir en el moment del treball de camp i això donarà pistes per a una millor interpretació del que es va dir o es va observar. Així mateix, en la redacció de l’informe final, permet realitzar una reconstrucció més fidel i detallada del procés de la recerca, facilitant la seva transparència i qualitat. És ideal que, juntament amb els altres documents de la recerca, com transcripcions o documents finals, aquest quadern es guardi en l’arxiu personal de treballs o recerques, ja que també pot ser útil rescatar en el futur les idees o impressions que s’hi van plasmar i que s’obliden fàcilment.