3. Metodologia

3.5. Les entrevistes en profunditat

3.5.2. Guió

El pas més important del disseny de l’entrevista, una vegada ja es tenen els perfils o casos que componen la mostra i l’elecció del tipus d’entrevista que més convé, és l’elaboració del guió. Com és lògic, aquest prendrà una forma concreta segons el tipus d’entrevista en profunditat que es vulgui desenvolupar. No obstant això, tots els guions han de:

• Contenir temes o preguntes relacionades amb els objectius o interrogants de la recerca. És molt important cenyir-se al context de la recerca, com també als objectius i qüestions que es van acordar o presentar durant el contacte.
• Estar redactats de tal manera que permetin utilitzar un llenguatge concorde i comú amb el de la persona entrevistada. Encara que normalment l’entrevistat/ada no llegeix el guió, és convenient que estigui adaptat a ell o ella, ja que, si les preguntes o temes ja estan escrits amb un llenguatge similar, serà més fàcil verbalitzar-los quan es realitzi l’entrevista.
• Començar amb una introducció que serveixi perquè l’entrevistat/ada guanyi confiança. Això s’aconsegueix seleccionant temes o preguntes fàcils, que se sàpiga que l’entrevistat/ada serà capaç de respondre o li agradaran. L’objectiu és aconseguir que la conversa sigui el més natural possible, que ambdues parts se sentin còmodes i així poder entrar en preguntes potser més complexes.
• Estar dissenyats en funció del temps del qual es disposarà per a l’entrevista. En cas que es disposi de poc temps, l’ordenació ha d’estar jerarquitzada segons la importància dels temes o les preguntes per a la recerca. És a dir, si s’acaba el temps de l’entrevista, és millor que es quedin sense respondre els temes o preguntes menys importants.

Específicament, els guions de les entrevistes obertes i per a les històries de vida són una enunciació de temes i subtemes que es plantegen a l’entrevistat/ada perquè aquest/a els desenvolupi. S’ha de decidir si es vol que la llista de temes i subtemes es plantegi sempre en ordre o si l’ordre no importa. Fer-ho en ordre serveix per poder triar quins temes s’abordaran abans i reservar-ne altres fins al final. En canvi, fer-ho sense un ordre prefixat afavoreix que l’entrevista prengui la forma d’una conversa més natural i que sigui el mateix entrevistat/ada qui, amb el seu discurs, decideixi quan es parla d’una qüestió o d’una altra. A més a més, es poden preparar textos aclaridors en cadascun dels temes o subtemes, que serveixin com a recordatori de tot el que es vol aconseguir amb el plantejament d’aquesta qüestió o d’ajuda en cas que l’entrevistat/ada necessiti més informació. Aquests aclariments no es verbalitzen, però serveixen d’ajuda per a l’entrevistador/a. Un exemple de guió d’entrevista oberta seria el següent:

Per la seva banda, els guions de les entrevistes en profunditat semiestructurades sí que tenen un nivell de desenvolupament més gran, en incloure una sèrie de preguntes determinades. Aquestes preguntes poden agrupar-se en temes o subtemes. En qualsevol cas, no han de buscar una resposta tancada com en el cas de les enquestes, sinó donar peu a una elaboració de la resposta per part de l’entrevistat/ada, sense que sigui tan extensa com en les entrevistes obertes. En resum, aquest tipus de guió està més focalitzat en alguns aspectes, però encara deixa espai per a la lliure expressió del discurs, els fets, les actituds o les opinions. A continuació, es mostra un exemple de guió d’entrevista semiestructurada: