3. Metodologia

3.6. L’observació participant

3.6.2. La pauta d’observació

L’observació com a tècnica de recerca s’ha de diferenciar de l’observació habitual. Per fer-ho, s’ha de realitzar de manera sistemàtica i rigorosa, que s’aconsegueix seguint una sèrie de recomanacions i una pauta d’observació.
La pauta d’observació es dissenya segons els objectius de la recerca i de les expectatives, hipòtesis, conceptes teòrics i lectures realitzades. Consisteix en l’enunciació de les variables que són d’interès per als objectius d’estudi i dels indicadors (o mediadors) d’aquestes. Per exemple, en la recerca esmentada a l’apartat 2.2. (Gracia, 2014), s’intentava conèixer com actuaven els visitants d’un museu en una sala concreta. Algunes variables que interessaven i es podien observar eren: per quina de les dues entrades s’accedia i se sortia de la sala, si la persona anava en grup o sola, quant temps es quedava a la sala, si parlava amb algú o no, si semblava que prestaven molta atenció al quadre o no, com vestien, quines emocions semblava que els transmetien les obres d’aquella sala, etc. L’investigador se situava en un racó de la sala observant aquestes variables, però estant atent també a qualsevol altre aspecte que no estigués contemplat en la pauta d’observació. Una vegada que la persona observada sortia de la sala, l’observador se li acostava per preguntar-li algunes qüestions relacionades amb les variables d’interès. Si no hagués existit aquesta pauta, potser d’algunes persones s’hauria fixat en alguns elements diferents dels que s’hauria fixat en d’altres, depenent del que més li hauria cridat l’atenció, perdent un altre tipus d’informació. La pauta d’observació va permetre sistematitzar i comparar la informació de totes les persones que es van observar, deixant espai al final per registrar i preguntar aquelles coses més interessants, que fossin sorprenents o idiosincràtiques.