3.6. L’observació participant
3.6.3. Desenvolupament i tancament
Tal com s’ha mencionat abans, la tècnica de l’observació participant requereix l’adopció d’un rol per part de qui investiga, l’acompliment del qual és fonamental per tal que la informació recollida sigui fiable i de qualitat. Algunes de les recomanacions o actuacions a tenir en compte són les següents:
- Portar la pauta d’observació en format electrònic o en paper, per registrar tot el que es veu o s’escolta.
- Triar un lloc des del qual observar i participar d’acord amb el tipus d’observació escollit.
- Tenir una doble finalitat: implicar-se de la manera escollida en les activitats relacionades amb la situació d’estudi i observar-la a fons.
- Prestar més atenció i estar en un estat més gran d’alerta que habitualment.
- Mantenir una observació d’angle obert, és a dir, ampliada amb la finalitat afegida d’estudiar els aspectes culturals i subjacents d’una situació social. La idea és descobrir les relacions i/o patrons que ajuden a donar sentit o significat a la interacció social i que acostumen a ser tan subtils que un mateix, com a actor social, no és conscient d’aquests quan es participa d’aquestes interaccions en un rol diferent del d’investigador/a.
- Desenvolupar una experiència des de dins i fora de l’escena, des de la doble condició de membre i estrany.
- Aplicar la introspecció natural, és a dir, intentar pensar o reflexionar sobre experiències similars o relacionades amb les observades, per orientar la mirada cap a les qüestions més importants o per entendre el que s’observa.
- No oblidar el registre sistemàtic d’activitats, observacions, etc.
Un cop finalitzat el treball de camp de l’observació, és molt important bolcar tota la informació recollida en pautes d’observació i en el quadern de bitàcola en un document únic i sense perdre cap dels detalls recollits. Aquest document final de l’observació participant serà important en la fase posterior d’anàlisi.