1.4. Política cultural: programes per a les arts visuals
1.4.2. Estratègies d’actuació: promoció de les arts visuals i protecció del patrimoni
Les polítiques culturals es despleguen mitjançant dues estratègies d’actuació:
- Protecció: la defensa de les cultures territorials pròpies per al desenvolupament d’una indústria capaç de competir al mercat exterior.
- Promoció de l’art: l’impuls cultural i econòmic per fomentar la creativitat mitjançant la cooperació internacional i la producció intercultural des de les indústries culturals pròpies.
L’adequació de les polítiques culturals a la indústria cultural es pot avaluar en relació amb el procés de mundialització i amb el posicionament dels sectors culturals propis en l’ordre internacional. Xavier Cubeles (2002) identifica cinc orientacions clau per avaluar la definició d’objectius de les polítiques culturals:
- Atracció de recursos privats per al desenvolupament de la indústria cultural.
- Connexió interterritorial.
- Compensació de la insuficiència de recursos i solidaritat entre territoris.
- Integració per mitjà de polítiques globals en les quals convergeixin les diferents indústries culturals.
- Innovació i capacitat d’adaptació a l’acceleració del mercat.
La UNESCO i el Consell d’Europa impulsen les polítiques culturals, que defineixen com el conjunt d’intervencions de l’Estat, d’institucions privades i associacions comunitàries per al desenvolupament simbòlic, la satisfacció de les necessitats culturals dins de cada nació i el consens en la transformació social.
Correspon al Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya la proposta i l’execució de la política del Govern en matèria de promoció, protecció i difusió del patrimoni històric espanyol, dels museus estatals i de les arts, del llibre, de la lectura i la creació literària, de les activitats cinematogràfiques i audiovisuals, i dels llibres i de les biblioteques estatals, i també la promoció i difusió de la cultura en espanyol, l’impuls de les accions de cooperació cultural i, en coordinació amb el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, de les relacions internacionals en matèria de cultura. Per al suport a la creació i difusió de l’art, el Ministeri de Cultura disposa de la Direcció General de Belles Arts, destinada a promocionar les arts plàstiques i visuals mitjançant activitats culturals. Té com a objectiu informar els ciutadans sobre les ajudes a projectes, beques o residències per a artistes o gestors culturals, centres de creació, etc., que tenen lloc en els àmbits local, autonòmic, estatal i europeu.
La reclamació i l’acceptació de finançament públic en l’àmbit artístic implica l’admissió de procediments i controls per complir amb la legalitat pressupostària. Al revés, després de la denúncia de les males pràctiques comeses amb diners públics a institucions artístiques com museus i centres d’exposicions, el Ministeri de Cultura, encapçalat aleshores per Carmen Calvo, va ratificar, el 2008, un codi de bones pràctiques que ha estat revisat el 2019 per les associacions que componen la Mesa Sectorial de l’Art Contemporani.
Els programes públics doten l’art de dimensió cultural. La protecció dels béns d’interès cultural i la conservació del patrimoni històric espanyol és responsabilitat de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), una institució pública encarregada de l’elaboració i execució de plans per a la conservació i restauració, i també de l’actualització dels mètodes i de les tècniques utilitzats mitjançant una estratègia investigadora interdisciplinària sobre el patrimoni. També és l’encarregada de la difusió del patrimoni estatal i de l’intercanvi amb organismes internacionals mitjançant propostes per a la celebració de convenis amb altres administracions i entitats, públiques o privades, destinades a la mateixa finalitat des d’una concepció global. L’IPCE té, a més, un arxiu i una biblioteca especialitzada, la qual cosa significa que també és responsable de la documentació existent –projectes, intervencions, estudis tècnics– sobre el patrimoni cultural d’Espanya.