3.2. Associacionisme
Vistes les dificultats que comprimeixen les vies de professionalització i les condicions indesitjables que han de ser en molts casos acceptades per aconseguir la contractació en l’àmbit cultural, des de fa uns quants anys, l’associacionisme ha anat adquirint força i guanyant parcel·les de drets per a l’exercici dels professionals que representen. Aquestes associacions es constitueixen com a organismes enfocats a defensar i visibilitzar les condicions laborals dels agents culturals. A més, promouen i participen en propostes per a la millora del sector, com ara l’aprovació del ja comentat «Document de bones pràctiques a museus i centres d’art» o l’«Informe de la subcomissió per a l’elaboració d’un estatut de l’artista», que ha revisat el gravamen per l’impost sobre el valor afegit de tota activitat artística i la compatibilitat de prestacions públiques amb ingressos per drets de propietat intel·lectual i activitats creatives.
Les associacions de l’àmbit cultural poden ser impulsades per les professionals mateix. És el cas d’associacions com AMECUM o l’Associació d’Educadors Culturals de Mallorca (TAULA). A partir d’aquestes associacions, poden sorgir noves agrupacions mitjançant convenis o associacions més grans, com és el cas de la Taula de les Arts Visuals (TAV), creada per un grup de sis associacions de la Comunitat Valenciana. Aquesta plataforma independent cerca enfortir el teixit cultural posant al centre l’art contemporani i aconseguir la professionalització del sector amb unes feines dignes. Tots els professionals i col·lectius que formen part d’aquesta plataforma ho fan amb la intenció d’accelerar els processos que es reclamen a les institucions públiques, responsables de la major part de les contractacions, la legislació i l’elecció de continguts culturals.
Les universitats i els departaments universitaris són gèrmens per al floriment d’associacions, ja que la seva intervenció en el camp cultural no pot ser aïllada per la línia invisible que es fa servir per separar el món acadèmic de la realitat. Associacions com l’Associació Valenciana d’Educadors de Museus (AVALEM), que neix a la Universitat de València, o l’Associació Murciana d’Educadors de Museus (AMUREM), promoguda des de la Universitat de Múrcia, s’impulsen tant per a la defensa dels drets laborals dels professors universitaris com per defensar la futura professionalització de l’alumnat i els recursos dels quals disposen les universitats públiques. Constituïda a la fi del 2015 a la Facultat de Filosofia i Lletres de Granada, l’Associació Professional Espanyola d’Historiadors de l’Art (APROHA) es crea per defensar els interessos professionals dels historiadors de l’art.
Les empreses de serveis culturals també promouen les associacions dins del sector per defensar la professionalització i visibilitzar les condicions a les quals s’enfronten els agents culturals. És el cas de l’Associació de Mediadors i Educadors Culturals d’Andalusia (AMECSUR), associació enfocada al treball en xarxa per a la promoció i el desenvolupament d’iniciatives artístiques.
En l’àmbit estatal, ja s’ha destacat l’Associació de Directores i Directors d’Art Contemporani d’Espanya (ADACE), formada el 2004 per agrupar als professionals de la cultura i establir un fòrum en el qual poder reflexionar sobre la situació dels museus i centres d’art contemporani que tributen a Espanya. Amb aquest motiu, organitza trobades en els quals els agents de l’art que integren ADACE entaulen diàleg amb agents procedents d’altres contextos culturals per abordar els possibles futurs del sector i tenir una posició de poder en la definició de les estructures que el complementen, ja que l’associació vol defensar la posició central de l’art contemporani en la base econòmica i la seva funció socialitzadora.
Per acabar, a escala internacional, l’Associació Internacional de Conservadors d’Art Contemporani (IKT) és una associació de referència. Fundada el 1973, originalment reunia professionals europeus, però, amb el pas del temps, s’hi han associat també professionals d’Amèrica, Àsia, Àfrica i Austràlia, amb la qual cosa la IKT s’ha convertit en l’associació internacional més gran del sector, amb prop de cinc-cents membres de tot el món. Tot i que entre els membres també hi ha professionals independents, la majoria són directors de museus i centres d’art adscrits a institucions. Per estimular i donar un espai de debat a la pràctica comissarial, la IKT organitza anualment un congrés i simposi internacional, en el qual els associats aprofiten per presentar els nous projectes que desenvolupen.