2.2. Programes generals de promoció i difusió
2.2.2. Línies d’ajudes i subvencions
La Llei general de subvencions (Llei 38/2003, de 17 de novembre), que té per objecte la regulació del règim jurídic general de les subvencions atorgades per les administracions públiques, regula la gran majoria de les ajudes econòmiques mitjançant la convocatòria de subvencions, premis, beques o altres formes públiques de concurrència competitiva en Cultura. En les arts visuals, aquestes poden ser individuals (especialment, per a artistes, gestors i comissaris) o per a entitats privades (amb i sense ànim de lucre). Pot haver-hi altres convocatòries sense necessitat d’estar regulades per aquesta llei, quan no comporten contraprestació econòmica o com a programació pròpia de museus, sales d’exposicions o centres culturals, cas en què la despesa surt de les partides corresponents, amb la seva consegüent gestió administrativa particular.
Una de les principals línies d’actuació estatal és la promoció i difusió de la creació artística mitjançant tres ajudes convocades per la Direcció General de Belles Arts del Ministeri de Cultura, amb una periodicitat anual:
- «Ajudes per a la promoció de l’art contemporani espanyol»: adreçades normalment a galeries d’art que participin en fires internacionals, tot i que en casos excepcionals s’inclouen ajudes per a artistes visuals, crítics i comissaris.
- «Ajudes per a la recerca, creació i producció artístiques en el camp de les arts visuals»: per a artistes visuals inscrits en el Règim especial de treballadors autònoms o empreses privades amb residència fiscal a Espanya.
- «Ajudes per a la modernització i innovació digital del sector de les arts visuals»: per a artistes visuals, crítics, comissaris i galeries d’art.
D’altra banda, l’Institut de la Joventut se centra en el suport a la creació jove, que se circumscriu, no sense polèmica, a l’edat de trenta-cinc anys. Des del 1984 fins al 2008, la institució va seguir una política d’adquisicions per a una col·lecció pública molt eclèctica, i va vincular la seva visibilitat a la Sala Amadís de Madrid. Des del 2008, l’Injuve substitueix el procés de compra d’obra, un reconeixement més proper a la lògica del mercat de l’art, per altres estratègies que tracten de generar un suport econòmic, logístic i humà més d’acord amb les necessitats dels creadors i professionals en l’arrencada de les seves carreres. Ho fa mitjançant el programa «Ajudes Injuve per a la Creació Jove», destinat al suport a la producció d’artistes emergents de fins a trenta anys, i al comissariat i l’emprenedoria per a comissaris i gestors menors de trenta-cinc anys.
Per la seva banda, la Comunitat de Madrid, per mitjà de la Sala d’Art Jove, convoca anualment, des del 1988, «Circuitos de artes plásticas», unes ajudes a la producció per a artistes que en l’actualitat estan adreçades a residents en aquesta comunitat menors de trenta-cinc anys; i, des del 2010, «Se busca comisario», per a projectes comissarials de joves comissaris menors de trenta-cinc anys. En la mateixa línia, la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya també destaca per les seves convocatòries anuals de projectes en diverses modalitats (creació, curadoria, edició, investigació, mediació).
Més enllà de les ajudes destinades a creadors i professionals joves, hi ha altres suports a la creació d’arts visuals en diferents disciplines, abordades des de la producció, la gestió, el comissariat o les estades de formació i recerca. Com a models, es poden estudiar els casos de Madrid, Euskadi o Catalunya. En aquest darrer cas, es destacable la tasca de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), que ofereix suport de diversos tipus a la producció, difusió i recerca artística i cultural. També és possible ampliar la informació a portals web especialitzats que reuneixen, de manera més o menys actualitzada, les principals convocatòries d’arts visuals en actiu. A tall de referència, tot i que no completa ni actualitzada, hi ha la Guía de recursos para las artes visuales publicada el 2012 pel Ministeri de Cultura, que ofereix informació dividida en tres nivells: comunitats autònomes, ministeris i Europa.