2.2. Programes generals de promoció i difusió
2.2.5. Programes de fidelització i de creació de nous públic
Com s’ha esmentat en l’apartat «1. L’art com a servei públic i dret social», un dels principals esculls de les arts visuals actuals té a veure amb la recepció del públic general, molt sovint poc inclinat a enfrontar-se a aquestes noves formes de fer des d’una postura oberta i sense prejudicis. Caldria afegir, però, que el mateix sector de les arts visuals opera de vegades sense pensar en un públic no especialitzat, per la qual cosa tanca un cercle massa estret i afavoreix així l’hermetisme. Per aquest motiu, és tan important dur a terme una tasca d’educació de la mirada des de les institucions públiques, que faciliti l’acostament dels espectadors a curt termini, però que generi un pensament crític i emancipat a mitjà o llarg termini. De la mateixa manera, el toc d’atenció sobre l’art com a element socialitzador es duu a terme mitjançant programes i activitats que fomenten la creació de nous públics. Com en altres àrees culturals, el treball amb infants, o amb adolescents, no només permet acostar l’art contemporani des d’una postura més àmplia i experimental enfront del perfil adult, sinó que, a més, es treballa des de la base per garantir i consolidar el públic de demà. La manera de tractar aquests objectius és mitjançant la programació d’activitats públiques i mitjançant una tasca constant de mediació als espais expositius.
La majoria dels centres d’art, sales i museus tenen programes estables de visites dinamitzades gratuïtes, adreçades sobretot a escolars i famílies, encara que no és tan corrent veure activitats destinades a dos tipus de públics molt determinats, com ara els adolescents i les persones grans.
Com a exemple, és interessant assenyalar la proposta de mediació cultural amb adolescents Rendija, un projecte del col·lectiu Desmusea per al Centre de Cultura Contemporània Condeduque per treballar amb joves de setze i divuit anys des del supòsit de reformulació dels espais del centre i de les seves funcions. Hi ha projectes similars al Museu Centre d’Art Reina Sofia, a Madrid (des del 2006), i el CA2M, Centre d’Art Dos de Mayo, a Móstoles.
A tall d’experiència pilot, l’artista multidisciplinari Christian Fernández Mirón i l’educadora Patricia Raijenstein van proposar a la Sala d’Art Jove de la Comunitat de Madrid el grup d’aprenentatge «Mediación Extendida. Una aproximación de tantas» per a un públic adult/gran. Durant un curs sencer, del setembre del 2018 al juliol del 2019, es va treballar per abordar l’art contemporani des del joc, l’experimentació i el diàleg. L’objectiu final era crear, amb aquest públic específic –un dels que oferia més resistència cap a l’art emergent exhibit en aquesta sala–, eines de mediació que poguessin servir a altres visitants. Amb l’ajuda d’una gravadora, van aconseguir crear una audioguia per facilitar al públic l’experiència a la sala, independentment de l’exposició d’art contemporani que es volgués veure. Un dispositiu de mediació autònoma, gratuït i accessible que porta per títol Para cosas bellas, ya están los atardeceres.
Fora d’aquests projectes educatius per a públics més específics, no podem deixar d’esmentar les propostes de programes públics i mediació d’alguns centres que entenen aquestes activitats com a eixos estructurals tan importants com les exposicions o les col·leccions, generadores de continguts en si mateixes. Resulta recomanable investigar l’oferta d’institucions com les ja anomenades:
- MNCARS: «Activitats» i «Educació»
- CA2M: «Activitats actuals», «Pensament» i «Educació»
- MACBA
- MNAC
- ARTIUM
- EsBaluard
Cal fer un esment especial als programes artístics que no es desenvolupen als centres culturals, sinó que ho fan directament als centres educatius.
Des del 2009, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) desenvolupen «Creadors En Residència» als instituts de Barcelona, per introduir la creació contemporània als centres públics d’educació secundària per mitjà del contacte directe i continu d’un creador amb els estudiants.
Amb la mateixa intenció, però en ensenyament superior, el projecte «Making Art Happen» de l’associació Exprimento Limón convida a artistes a classes universitàries per ensenyar parts del temari oficial des de posicions diferents.