2.2. Programes generals de promoció i difusió
2.2.4. Programes de suport i dinamització del context creatiu municipal o regional
Hi ha moltes formes de suport i dinamització del context creatiu municipal o regional, tot i que es poden dividir en dues per la forma de gestió: aquelles que són iniciades i gestionades des de l’àmbit públic, i aquelles que ho fan des de l’àmbit privat, però amb suport públic.
De les primeres, cal recordar que són gestionades majoritàriament per centres culturals de proximitat o per mitjà de juntes de districte. Són les propostes localitzades en què la generalitat dels programes amplis (com les ajudes anteriorment esmentades, que tractaven d’arribar al nombre més gran de beneficiaris possibles) és substituïda per actuacions més properes al context immediat, i s’han d’emmotllar a les necessitats de cada barri o regió en un moment particular.
Potser és interessant recalcar algunes iniciatives públiques que no sempre tenen fàcil definició dins del camp d’estudi d’aquest text, i que responen a les iniciatives més experimentals, basades en la recerca i en l’experiència. Són projectes que sorgeixen a iniciativa de grans centres culturals i que utilitzen eines pròpies de les arts visuals, però que es difuminen intencionadament amb altres camps com l’educació, l’antropologia o la sociologia. Es poden englobar dins d’epígrafs més generals, com el d’art col·laboratiu o comunitari, que, en aquest context, sorgeix amb la intenció de donar cabuda a accions artístiques locals que tenen la participació activa de la ciutadania.
«Promoure allò comú des de l’àmbit públic té a veure amb dur a terme polítiques públiques que no vegin els ciutadans només com a espectadors o receptors de serveis prèviament dissenyats, sinó com a agents de canvi amb capacitat d’autoorganització».
Com a exemple, destaca Imagina Madrid, coordinat per Intermediæ-Matadero (entitat que depèn de l’Ajuntament de Madrid) i desenvolupat entre el 2017 i el 2019 a nou llocs de la perifèria madrilenya. Imagina Madrid va proposar explorar tant l’espai urbà central com el descentralitzat per mitjà de noves formes d’intervenció multidisciplinària i processos de col·laboració que acollissin i interrelacionessin la comunitat veïnal i els diferents agents de l’àmbit artístic. D’Intermediæ-Matadero, també sorgeixen propostes interessants, com «Una ciudad muchos mundos», un programa que tracta d’articular un espai col·lectiu de producció i recerca entorn de les pràctiques artístiques i socials vinculades amb contextos específics, i «Modelos para una ciudad en la que caben las niñas y los niños», cicle d’intervencions artístiques a la nau Intermediae, a Matadero, que converteixen l’espai en llocs de joc per investigar la intersecció entre allò lúdic, la infància, la criança i la ciutat.
A Barcelona trobem el programa Art i Part, dedicat als projectes artístics comunitaris. Està promogut per l’Ajuntament de Barcelona i es proposa treballar a partir del teixit ja existent d’iniciatives comunitàries al territori. D’aquesta manera, s’estableixen col·laboracions entre professionals de les arts i agents culturals i socials que, després d’un procés de recerca i treball conjunt, es materialitzen en accions o espectacles públics que exploren llenguatges diversos, híbrids i experimentals.
Dins d’aquesta categoria, cal parlar de la tasca de Medialab Prado en conjunt. Definit com un «laboratori ciutadà que funciona com a lloc de trobada per a la producció de projectes culturals oberts», Medialab convida a fer propostes o sumar-se a d’altres i dur-les a terme de manera col·laborativa. Entre les múltiples línies de recerca que s’han posat en marxa, hi ha els laboratoris de dades obertes, de prototipatge creatiu, d’intel·ligència col·lectiva per a la participació democràtica, d’innovació ciutadana, de ciència ciutadana o d’experimentació àudio/vídeo.
També dins dels programes de suport i dinamització del context creatiu municipal o regional, cal destacar que les entitats públiques incentiven igualment la col·laboració o el finançament de certs projectes artístics i culturals independents, organitzats principalment per associacions, fundacions i altres plataformes normalment sense ànim de lucre. Es tracta de propostes que no solen tenir cabuda ni en l’àmbit institucional ni en el comercial, però que són completament necessàries per generar un teixit sectorial de base. Per aquest motiu, sumat a la impossibilitat de gestionar aquest tipus de projectes des de la institució pública, amb uns equips menys flexibles que els de la iniciativa privada, el suport a aquestes propostes independents per mitjà de subvencions, cessions d’espais o mitjans, o suport en comunicació, és imprescindible, garantint en qualsevol cas la no ingerència en els continguts.
En definitiva, es dona suport a projectes independents amb la intenció de visibilitzar l’art actual i es dona protagonisme als grups o subsectors que solen estar al marge de les línies de difusió comunes.
Alguns exemples de la diversitat d’aquests projectes al territori estatal són els següents:
El BarcelonaGalleryWeekend o l’Apertura. Organitzats per l’Associació d’Art Barcelona, el primer, i per l’associació de galeries madrilenyes d’art contemporani Arte Madrid, el segon, són els esdeveniments artístics que inauguren les temporades d’exposicions en ambdues ciutats. Tots dos reben finançament de fonts privades (com fundacions de bancs i marques comercials) i públiques (com la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de L’Hospitalet, la Comunitat de Madrid, l’Ajuntament de Madrid o el Ministeri de Cultura).
La Biennal Dones en les Arts Visuals. Es tracta d’un esdeveniment creat per l’associació Dones en les Arts Visuals (MAV), l’objectiu del qual és visibilitzar les dones de l’art contemporani des d’una perspectiva interseccional, que es desenvolupa sobre la base de la suma d’art, teoria i activisme. Neix el 2016, a partir del Festival Mirades de Dones, amb un manifest que denuncia la poca presència de dones al món institucional de l’art i les pràctiques opaques i els interessos que caracteritzen les designacions lliures. El programa és molt ampli i té presència a les principals ciutats de l’Estat espanyol. A més de la Biennal, en anys alternatius, s’organitza el Fòrum MAV a diferents seus de l’Estat: FMM2015, a Barcelona i Madrid; FMM2017, a Sevilla i Madrid; FMM2019, a Vitòria i Madrid. Tant la Biennal com el Fòrum tenen diferents formes de suport públic, però habitualment una aportació econòmica del Ministeri de Cultura.
Per esmentar altres exemples de projectes que no podrien tirar endavant sense el suport públic, cal destacar per la qualitat de les seves propostes, la seva continuïtat en el temps i la seva capacitat per conjuminar entitats públiques i privades, les plataformes independents Proyector, especialitzada en videoart, In-Sonora, centrada en art sonor i interactiu, i AcciónMad, dedicada a l’art d’acció i performance. Totes tres desenvolupen la seva activitat prioritàriament a Madrid. Un altre tipus de propostes són les de Green Parrot i Half House, a Barcelona, Wikitoki, a Bilbao, Harinera ZGZ, a Saragossa, etc.
Per acabar, cal esmentar altres plataformes que han sorgit els últims anys per visibilitzar el treball dels artistes des dels seus propis llocs de producció, és a dir, els seus tallers o estudis. A Madrid, destaca Open Studio, projecte iniciat per l’associació Open Mind Arte y Cultura, i que organitza el festival Open Studio Madrid en col·laboració amb la Comunitat Autònoma i algunes fundacions privades, entre altres suports, i ArtBanchel, festival independent i autogestionat pels artistes que disposen de tallers al barri madrileny de Carabanchel, i que, en les primeres edicions (2017, 2018, 2019), no van voler formalitzar la seva col·laboració en cap forma jurídica determinada ni van sol·licitar ajudes públiques ni privades.