2. Análisis del sector público de las artes visuales en el Estado español

2.4. Residències artístiques

Arran de la creació de nous espais per a la producció, s’inicien els programes de residències artístiques, que ofereixen la possibilitat de desenvolupar una activitat de manera intensiva, a la localitat mateix o mitjançant estades en altres llocs.

Els programes de residències artístiques sorgeixen amb l’ànim d’entreteixir un context de creació, col·laboració i desenvolupament artístic tant professional com personal mitjançant l’experiència i la posada en pràctica de noves metodologies participatives. En definitiva, els programes de residència proveeixen els beneficiaris de temps, d’espai i de mitjans per treballar en condicions òptimes.

Aquestes iniciatives se solen dividir entre les que ofereixen un espai per treballar i les que faciliten també un espai on viure. En tots dos casos, aquests programes estan dirigits a aconseguir la màxima professionalització del resident per mitjà d’un equipament teòric i pràctic adequat, i també de contactes dins del context artístic més immediat.

Des de la Subdirecció General de Promoció de l’Art del Ministeri de Cultura, s’activa el «Localitzador de residències i d’espais per a la producció artística», un cercador de residències, d’espais de creació i de centres d’art contemporani a Europa, l’Amèrica Llatina i els Estats Units. Localizart.es cerca afavorir les mobilitats dins de l’àmbit artístic, la qual cosa projecta a escala nacional i internacional el sector espanyol de les arts visuals i propicia les condicions per a la formació i les activitats artístiques mitjançant la difusió i la promoció de l’obra d’agents tant emergents com ja consolidats. D’aquesta manera, s’estableix, a més, una xarxa d’intercanvi i de col·laboració professional en un camp globalitzat i cada vegada més competitiu. Al costat dels estudis resultants i els programes de localització de residències externes, s’inclou un directori amb fitxes individualitzades i informació sistematitzada de tots els centres d’art –institucionals, independents i espais alternatius– que integren la xarxa de recursos i infraestructures de les arts visuals.

Fora de l’àmbit purament institucional, es pot situar la Xarxa Transibèrica d’Espais Culturals, els socis de la qual disposen d’una manera habitual de suport públic, principalment econòmic per mitjà de subvencions, però la gestió de la qual és independent.

Hi ha diferents exemples de residències artístiques des de la iniciativa pública a l’Estat espanyol. El Centre de Residències Artístiques de Matadero Madrid va ser creat com a entitat pròpia el 2017 per enfortir el suport al teixit creatiu de la ciutat que abandera el Matadero. El Centre de Residències Artístiques es defineix com un espai de producció multidisciplinària o transdisciplinària en el qual la creació s’aborda com un procés educatiu per damunt de les demandes del mercat. És, per tant, un espai de residències de treball.

Entre els programes del Centre, hi ha El Ranchito, una col·laboració del Matadero Madrid amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), posada en marxa el 2011, i que disposa de dos pisos al barri madrileny de Legazpi, on s’allotgen els convidats. Es tracta d’un projecte de recerca en el qual participen en cada edició, centrada en la cooperació amb un altre país, prop d’una trentena d’artistes, individuals o col·lectius, locals i internacionals, i en què també col·laboren diverses institucions, agents i associacions.

Una trentena més d’artistes acull cada any La Casa de Velázquez, una institució cultural francesa que depèn del Ministeri francès d’Educació Nacional, d’Ensenyament Superior i de Recerca. La institució es dedica a l’estudi de l’hispanisme des de la creació i la recerca, i ofereix estades per a artistes de qualsevol nacionalitat i disciplina. Aquests creadors disposen d’un taller-apartament independent, a més d’espais compartits entre residents. De manera anàloga, la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma, fundada el 1873, ofereix un programa de residències artístiques a la capital italiana. També en col·laboració amb l’AECID, aquesta institució docent beca artistes joves espanyols i ciutadans dels països de l’Amèrica Llatina, l’Àfrica i Àsia per realitzar part de la seva recerca o la seva obra a l’Acadèmia d’Espanya a Roma.

Ja s’ha esmentat anteriorment Hangar i LABoral Centre d’Art i Creació Industrial, però caldria destacar-ne ara les convocatòries de residències, i també les d’altres entitats com el Centre Huarte, que, a més d’acollir artistes en residència, permet la cessió temporal d’espais, o el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, que amb el programa de residències internacionals de Cultura Resident possibilita a artistes de la Comunitat Valenciana el desenvolupament de projectes artístics en altres centres d’àmbit internacional, alhora que permet acollir residències d’artistes d’altres països als centres de creació del Consorci.

Per acabar, cal ressenyar la tasca d’Acció Cultural Espanyola (AC/E) i el Programa per a la Internacionalització de la Cultura Espanyola (PICE) L’AC/E és una organització pública dedicada a impulsar i promocionar la cultura i el patrimoni d’Espanya en els àmbits nacional i internacional. Per a això, disposa de programes d’activitats i iniciatives que fomenten la mobilitat de professionals i creadors, com el PICE, que s’articula en dos: PICE Visitants, que permet a agents estrangers viatjar a Espanya per conèixer l’oferta creativa nacional amb la intenció d’exportar-la posteriorment (aquest programa només pot ser sol·licitat per una entitat espanyola), i PICE Mobilitat, que facilita a institucions culturals estrangeres disposar d’artistes i professionals espanyols a la seva programació (aquest programa només pot ser sol·licitat per una entitat estrangera). La convocatòria per a ambdues línies de suport és oberta, contínua i es resol trimestralment; les ajudes es concedeixen en règim de cofinançament amb les entitats beneficiàries.