2.3. Espais de producció
Malgrat la consolidació de nous espais d’exposició, difusió i generació de continguts com l’MNCARS, l’IVAM o el MACBA, l’escassetat de tallers i altres espais de producció artística des de l’àmbit públic a la fi dels anys vuitanta i començament dels noranta, es converteix en un fre a la creació i a la promoció cultural. Com a resposta a la demanda comencen a sorgir els primers espais habilitats per a la producció d’art i la generació de nous continguts mitjançant la pràctica i l’experimentació. Aquests espais són oferts als artistes, en la seva majoria en convocatòria oberta, per desenvolupar projectes específics. Un dels primers centres oferts per cobrir aquestes necessitats va ser Arteleku, creat per la Diputació Foral de Guipúscoa el 1987. Centre de referència i pioner a la seva època, va ser un lloc de reflexió, recerca, difusió i experimentació fins que va tancar el 2014. A més d’una àmplia programació de tallers, cursos i seminaris, l’antic edifici industrial disposava de sales multimèdia, d’espais de producció i d’un centre de documentació especialitzat en art contemporani, que incloïa publicacions pròpies, a més de la revista Zehar. És destacable l’arxiu digital d’Arteleku, que recupera la documentació gràfica i audiovisual de les activitats realitzades al centre des del seu origen, i també els seus documents editorials.
Un altre exemple per estudiar és Hangar, que obre les portes el 1997 gràcies a la iniciativa de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), que, des del 1993, atén les demandes d’escassetat de tallers per a artistes. Localitzat en una antiga fàbrica tèxtil a Barcelona, Hangar arrenca amb la idea d’oferir un espai per a la producció i acaba ampliant el seu objectiu per formar un centre de recursos. Els primers anys, Hangar es reforça en la producció i la postproducció de projectes multimèdia, que desemboca en la creació d’un fab lab. El 2002, es crea la Fundació privada AAVC, que atorga una personalitat jurídica pròpia a Hangar, amb un patrimoni fundacional format per obra original donada per diversos artistes visuals, com Frederic Amat, Evru, Luis Gordillo, Joan Hernàndez Pijuan, Antoni Muntadas, Susana Solano o Francesc Torres. Uns quants anys després, amb la intenció de donar més acollida a les arts visuals, obre una nova àrea de recerca artística en la qual pugui fluir la transmissió intersectorial de coneixements mitjançant noves col·laboracions amb universitats, organitzacions i col·lectius. A més, en les obres de rehabilitació i ampliació del 2009, Hangar obre un nou plató equipat amb laboratoris tècnics i tecnològics, i una casa per a artistes, i potencia el seu programa de residències.
Hangar forma part al seu torn de la plataforma Fàbriques de Creació Barcelona, una xarxa de centres de creació i formació, residències i assajos oberts de dansa, circ, arts escèniques o arts visuals, situats en antics recintes industrials o complexos fabrils, com Fabra i Coats o La Escocesa. En l’àmbit regional, Hangar també s’inclou en La Xarxa d’Espais de Producció i Creació de Catalunya, xarxa que conté entitats de titularitat pública, juntament amb entitats privades sense ànim de lucre.
Per acabar, cal destacar LABoral Centre d’Art i Creació Industrial, inaugurat al març del 2007, com una iniciativa del Govern del Principat d’Astúries, que proposa un model alternatiu per al desenvolupament de la cultura artística i tecnològica. Malgrat ser una iniciativa pública local, LABoral és una fundació privada sense ànim de lucre en la qual, a més de les institucions públiques, intervenen altres corporacions i empreses privades. Es considera una institució multidisciplinària enfocada a les noves produccions culturals resultants de la utilització creativa de les TIC. Malgrat el seu bagatge i suport internacional, LABoral també és un exemple de com la fragilitat del sector afecta tant individus com grans centres, que amb prou feines poden sostenir la seva estructura si les polítiques locals els retiren el suport o canvien les seves prioritats.