3.1. Sortides professionals i situació actual
3.1.2. Convocatòries, premis i beques
En l’àmbit artístic, l’accés a l’estatus cultural es regeix per un sistema meritocràtic que camufla la desigualtat i la precarietat dels treballs. Els joves amunteguen «títols de noblesa cultural» (Bourdieu, 1998) –llicenciatures, graus, màsters, doctorats, titulacions d’idiomes, cursos– per competir en un joc en el qual és impossible que tots guanyin. I els qui guanyen, poques vegades aconsegueixen l’estabilitat laboral, ja que l’àmbit que ens ocupa es defineix per una contínua situació de vulnerabilitat. Com a resultat, el sistema s’enfronta a un excés de qualificació en el mercat i la societat. El sistema meritocràtic de concursos i premis estimula el que Zafra (2017) anomena la «singularitat competitiva», segons la qual el triomf individual condueix al fracàs col·lectiu. L’elit augmenta la seva exclusivitat en una estructura competitiva que deixa fora la immensa majoria. Els incessants intents frustrats de la joventut de desenvolupar-se professionalment en el sector cultural i el fantasma del fracàs són compensats amb l’entusiasme, que impulsa la producció intel·lectual mercantilista i es converteix d’aquesta manera en el «motor per a la cultura i la precarietat de molts que busquen viure de la recerca i la creativitat en feines culturals o acadèmiques» (Zafra, 2017, pàg. 16).
El primer pas després de l’acumulació de títols de «noblesa cultural» és l’acumulació de prestigi mitjançant els premis legitimats per la institució de l’art. Els concursos i els premis són l’avantsala de la professionalització. En realitat, són una constant en el desenvolupament professional dels agents culturals: funcionen per destacar les obres d’artistes emergents i com a catalitzadors d’èxit de mitges carreres i professionals ja consolidats. Convocatòries públiques com les descrites en l’apartat «2. Anàlisi del sector públic de les arts visuals a l’Estat espanyol», sumades a unes altres de l’àmbit privat (especialment, per mitjà de centres d’art o de fundacions, com la Fundació Montemadrid, que ha organitzat més de vint edicions d’Inéditos i Generaciones, o els programes de suport a la creació artística i literària de la fundació BBVA), destaquen entre les destinades a promocionar la creació jove i afavoreixen la posició dels artistes premiats, que sovint repeteixen com a guanyadors en els premis més prestigiosos, la qual cosa dinamitza la formació d’un nou grup o generació en el relleu de l’àmbit artístic. D’altra banda, els Premis Nacionals o el premi Velázquez de les Arts Plàstiques, gestionats i convocats pel Ministeri de Cultura, s’adrecen a agents ja professionalitzats que tenen una trajectòria i un ampli currículum.
Al costat dels premis, les beques són una de les vies a la professionalització perquè ofereixen l’oportunitat d’una dedicació completa a l’activitat cultural enfront de la necessitat de compaginar diferents feines per aconseguir sobreviure a la qual s’enfronten la majoria dels entusiastes. El Ministeri de Cultura ofereix una llista en la seva secció de promoció de l’art per consultar convocatòries generals d’ajudes, beques i subvencions, incloses les privades, que amplia la informació aportada en l’apartat «2.2. Programes generals de promoció i difusió».