1. L’art com a servei públic i dret social

1.4. Política cultural: programes per a les arts visuals

1.4.1. Introducció i àmbits competencials: municipals, autonòmics o provincials, i estatals

L’organització de la intervenció pública s’estratifica en tres nivells:

  1. local (ajuntaments),
  2. regional (autonomies i províncies) i
  3. central (l’Estat).

Al seu torn, les estructures governamentals segmenten les competències culturals en diferents departaments, regidories i ministeris: cultura, educació, universitats, ciència i innovació, comunicació, medi ambient, etc. Els nivells local i regional concentren gran part de la despesa pública en el panorama estatal, mentre que les intervencions en l’àmbit internacional corresponen principalment al nivell central, que inclouen també compromisos i acords entre països. Les funcions dels poders públics, a més de la conservació i protecció dels béns patrimonials, i l’impuls a la creació i la difusió artística, recauen en l’educació –com a formació artística– i en el desenvolupament internacional. D’aquesta manera, les polítiques culturals projectades cap a la cooperació internacional tenen una estreta relació amb les polítiques exteriors que es legislen a l’Estat, la qual cosa pot conduir a associacions o aliances geopolítiques estratègiques de les quals també pot participar el sector privat.