2.7. Projectes extraordinaris
Entre els projectes extraordinaris dedicats a la promoció i difusió de l’art, hi ha els grans esdeveniments periòdics (festivals, biennals, capitalitats culturals europees, etc.), que tiren endavant per iniciatives privades amb fort suport públic, o al revés, amb gestió pública, però també amb un important patrocini privat. Per la gran inversió econòmica que requereixen aquests macroesdeveniments, no estan exempts de debats i polèmiques sobre el suport real a la base del context artístic de les ciutats on se situen o la generació de teixit, ni sobre els límits dels interessos institucionals, polítics o comercials que comporten i que, de vegades, prevalen més que els culturals.
Dels primers, cal destacar PHotoESPAÑA, un festival internacional de fotografia i altres arts visuals promogut per Fundació Contemporánea i organitzat per La Fábrica que se celebra anualment a Madrid, encara que s’hi han sumat subseus espanyoles (com Toledo, Aranjuez o Conca) i europees (com Lisboa o París) en diferents edicions. Nascut el 1998, el festival, a més d’activitats culturals, organitza exposicions dividides en:
- Secció Oficial, en què s’inclouen les mostres a museus, institucions i altres grans centres, públics i privats, i
- Festival Off, en què participen galeries d’art i altres espais culturals.
Un altre exemple és la biennal nòmada europea Manifesta, organitzada per una empresa holandesa, que se celebra en una ciutat amfitriona diferent cada dos anys. Nascuda a la dècada dels noranta, Manifesta s’ha convertit en una plataforma de diàleg entre l’art i la societat, que proposa una vinculació molt estreta amb la ciutat d’acollida. Cada nova edició es finança individualment i és gestionada per un equip permanent d’especialistes internacionals. Juntament amb la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel i Münster, Manifesta és una de les biennals internacionals d’art més singulars i reconegudes, tot i que de resultat desigual si s’estudien les passades experiències. El 2024, la quinzena edició de la biennal tindrà lloc a Barcelona, i la capital catalana serà la tercera ciutat espanyola que l’acollirà després de Sant Sebastià (2004) i Múrcia (2010).
D’altra banda, les administracions públiques assumeixen també l’organització puntual de grans esdeveniments culturals, en relació estreta amb les arts visuals contemporànies. Per exemple, el Consell i el Parlament de la Unió Europea confereixen cada any el títol de Capital Europea de la Cultura a una o dues ciutats europees. Les ciutats guanyadores tenen un any per visibilitzar la seva vida cultural i el seu desenvolupament artístic. La iniciativa va ser presentada el 1985 per Melina Mercouri, ministra grega de Cultura, i aprovada pel Consell de Ministres. D’aleshores ençà, la Unió Europea celebra anualment la Capitalitat Europea de la Cultura amb la finalitat de donar cabuda a la diversitat cultural i fomentar la cooperació. A més, es persegueix generar interès ciutadà per les cultures i promoure els atractius turístics de metròpolis sovint catalogades com a ciutats mitjanes i que, en molts casos, són grans desconegudes fora del país al qual pertanyen. Com a colofó, el títol hauria de conferir un llegat cultural a la ciutat en acabar l’any, ja que l’impacte social augmentaria exponencialment a causa del perfil internacional, de les millores en les infraestructures, de la creació de nous espais i del desenvolupament d’activitats i programes culturals, encara que depèn del govern local mantenir l’oferta cultural un cop finalitzada la capitalitat. Han estat quatre les ciutats espanyoles que han ostentat aquest títol: Madrid, el 1992, Santiago de Compostel·la, el 2000, Salamanca, el 2002, i Sant Sebastià, el 2016.
Un últim exemple que cal aportar és la Nit en Blanc, que neix internacionalment el 2002 a París. A causa del seu èxit immediat, altres ciutats europees s’uneixen al projecte i organitzen el seu propi esdeveniment a partir del prototip francès. Des del 2007, són moltes les ciutats espanyoles que comencen a sumar-se a la Nit en Blanc, com ara, per ordre de celebració, Madrid, Burgos, Màlaga, Albacete, Barcelona, Bilbao, Badajoz, Sevilla o Oviedo, tot i que a la majoria d’aquestes no es manté al llarg del temps. A totes, es repeteix el mateix esquema, basat en una nit en la qual museus, galeries i altres centres i espais culturals obren les portes de manera gratuïta amb la prioritat de fer difusió de les creacions actuals. Al programa, s’inclouen activitats, performances de carrer, instal·lacions urbanes i actuacions d’altres disciplines. Aquest esdeveniment vol ser també un mitjà de captació de nous públics, potenciar la participació comunitària i descobrir espais que, tret d’aquesta nit, són d’accés restringit. Per a això, cal la participació d’un gran nombre d’institucions culturals, tant públiques com privades, que obren les portes als ciutadans. En ésser un esdeveniment que ha crescut no només a escala europea, sinó mundial, les ciutats han acordat coordinar les seves nits en blanc entre l’agost i l’octubre per formar un calendari sense solapaments.