3. Metodologia

3.5. Les entrevistes en profunditat

3.5.3. Desenvolupament de les entrevistes en profunditat

Un cop s’ha realitzat el contacte amb èxit, s’ha triat el tipus d’entrevista més apropiat i s’ha elaborat el guió, s’ha de dur a terme la fase de desenvolupament o realització de l’entrevista en profunditat. En aquesta fase, us adonareu que els temes i les preguntes del guió poden ser interpretats de manera diferent a la que pensàveu, que la persona entrevistada pot explicar-se molt poc o més del compte i que molts altres problemes poden provocar que l’entrevista no reculli la informació desitjada. El més idoni en el desenvolupament d’entrevistes és gravar-les, almenys l’àudio. Per fer-ho, sempre és imprescindible comptar amb l’aprovació de l’altra part i és recomanable demanar-ho de manera explícita durant l’establiment del primer contacte. A més de la gravació, s’ha d’utilitzar el guió en paper o el quadern de bitàcola per realitzar anotacions lligades al que s’està explicant, a les impressions causades o a noves idees que sorgeixin.

Per aconseguir-ho, es proposen les següents tàctiques d’entrevista:

• Reconducció: és habitual que la persona entrevistada condueixi l’entrevista cap a temes o àmbits que no interessen. La reconducció consisteix a evitar-ho, conduint de nou la conversa, amb subtilesa i empatia, cap als temes més importants per a la recerca.
• Silenci: quan la persona entrevistada emet respostes curtes o poc elaborades, un silenci i/o una mirada d’interès per part de l’entrevistador/a acostumen a provocar que l’interlocutor continuï parlant i elaborant la seva resposta.
• Animació i elaboració: si es prefereix evitar silencis incòmodes, una altra opció és ser proactiu i demanar directament a la persona entrevistada que elabori més. Per fer-ho, per exemple, es pot dir que s’està molt interessat en alguna cosa en concret que està dient.
• Repetició: quan una declaració sigui ambigua, no sigui clara o curta, una opció molt recomanable és demanar una repetició. En la repetició, normalment, s’acostuma a reflexionar més i verbalitzar d’una altra manera, fet que augmenta la qualitat de la informació.
• Recapitulació: fer un breu resum del discurs o els arguments que està donant la persona entrevistada pot servir perquè aquesta aclareixi alguns punts si s’han interpretat malament.
• Aclariment: demanar aclariments sol tenir l’efecte d’augmentar la reflexió sobre el que es diu, a la vegada que aconsegueix un canvi en el llenguatge utilitzat per l’entrevistat/ada. És útil quan alguna cosa no s’entén o quan s’utilitza un llenguatge no compartit.
• Canvi de tema: en entrevistes no programades, canviar de tema acostuma a ser un remei efectiu si existeixen problemes de temps o si la persona entrevistada s’ha estancat en alguna qüestió concreta, per qualsevol motiu.
• Postentrevista: un cop finalitzada la gravació de l’entrevista, es pot aprofitar el moment immediatament posterior per plantejar alguna pregunta o qüestió més compromesa, amb la seguretat que dona no ser gravat/ada. Tot el que es parla durant la postentrevista s’ha d’anotar en el quadern de bitàcola. Aquesta informació obtinguda durant la postentrevista no s’hauria de reflectir en la recerca o els seus annexos, en la mesura que les condicions del consentiment informat no s’apliquen en aquest moment. No obstant això, el que s’ha dit en la postentrevista pot servir per realitzar una millor anàlisi de la resta de la informació recollida o, fins i tot, per plantejar noves entrevistes o tècniques que intentin recollir aquesta mateixa informació de manera més ètica i sempre sota un consentiment informat. En qualsevol cas, no es podria citar la font d’aquesta informació.