1. Simetria circular i esfèrica

1.1. El cercle

1.1.1. Introducció

En termes geomètrics, el cercle defineix un pla i té una àrea la frontera de la qual es delimita per una circumferència. Aquesta corba o circumferència és el mínim perímetre possible que tanca la màxima superfície plana. Potser per això, el punt ideal es dibuixa com un cercle. És una manera de representar-lo, perquè el punt, com a entitat abstracta, no té volum ni àrea. Podríem dir, al revés, que el cercle és un punt expandit, la materialització o manifestació d’un ens abstracte, mancat de dimensions. Si el punt és la pura abstracció del volum i de l’espai, el cercle són els seus efectes creats.

Punt i cercle comparteixen conceptes. El punt es representa moltes vegades com la intersecció de dues línies, i també conceptualment com a centre generador que designa la manifestació d’un principi. Així, el cercle, com a punt expandit, seria la continuació d’aquesta manifestació.

Seguint l’esquema proposat en la introducció, anirem navegant a través d’exemples visuals que ens permetin il·lustrar els tres grans àmbits d’interrelació: el món físic com a pura interacció de forces, el món biològic subjecte a la selecció natural i el món humà o «culte» subjecte al que podem anomenar «selecció cultural». L’emergència d’unes formes i no d’unes altres té sempre una sèrie de condicionants físics, biològics i culturals.