1. Simetria circular i esfèrica

1.1. El cercle

1.1.3. El cercle en el món viu

Pel que fa a la matèria viva, els exemples de simetries circulars són també molt nombrosos. El cercle i la circumferència es defineixen sempre des d’un centre en rotació. Podem pensar en els primitius compassos fets amb cordes. La corda tibada i lligada a un punt fix (centre) definirà el radi de la circumferència. Abans hem esmentat que la circumferència és el mínim perímetre que tanca la màxima superfície plana. Des d’un eix en rotació, aconseguim «tancar» el màxim espai possible. No podem deixar de teixir similituds. Creuant regnes, grandàries i funcions, trobem tot tipus d’exemples: així passa, en els caus o en els nius, en els quals per economia d’espai es treballa des d’un centre que maximitza els resultats. El cercle és un punt expandit.

Sempre que hi ha la possibilitat física de créixer en totes direccions per igual, les simetries circulars es repeteixen: des de les cèl·lules fins a les colònies fúngiques, passant pel desenvolupament biològic de la pupil·la i l’iris. Les comparacions entre el gran i el petit són sempre sorprenents.