1.1. El cercle
1.1.4. El cercle en el món culte
Tornant al nostre esquema, podem fer una infinitat de relacions de simetries circulars en el món culte o humà. No obstant això, la pregunta subsisteix: per què s’utilitza la forma circular i no una altra? Geomètricament, hem remarcat la importància del centre com a punt invisible, que no obstant això actua com a principi generador. Al cercle, com a l’esfera, se li han associat idees de perfecció i de totalitat. No és estrany que totes les teories cosmològiques fins a Kepler es basessin en el cercle i l’esfera. El mateix Kepler va haver de lluitar contra les seves pròpies idees preconcebudes per passar del cercle a l’el·lipse, a causa de la força simbòlica de perfecció associada al cercle i a l’esfera.
La teoria pitagòrica de l’harmonia de les esferes, concepció geocèntrica del cosmos segons la qual l’univers estaria governat per proporcions numèriques harmonioses, arriba fins a Kepler, que imagina en la seva primera obra magna les relacions planetàries com a esferes dins d’esferes en intrínseca relació amb els sòlids regulars o sòlids platònics.
La utilitat de la simetria circular és evident. Si desmuntem qualsevol màquina pertanyent a qualsevol moment de la història, ens trobem amb peces tornejades, discos, esferes…, peces de simetria circular.