2. Hexàgon i tessel·lacions del pla

2.4. L’hexàgon en el món culte

No és una casualitat que s’utilitzi l’hexàgon com a element modular per a pavimentar: neix en la matèria per pura interacció de forces, es consolida i perfecciona en moltes superfícies vegetals i animals, establint una frontera entre l’interior i l’exterior, i forma part de molts patrons de pavimentació de sòls i d’ornamentació. No obstant això, hi ha un important salt mental de la pavimentació natural a la humana. Óscar Tusquets, l’arquitecte barceloní, explica amb admiració com un dels seus professors universitaris, Josep Sostres, va impartir una classe magistral relacionant el pla horitzontal amb la filosofia i el pensament abstracte. Pavimentar significa crear una superfície ferma, plana, duradora, i és clar que té a veure amb la independència de l’entorn, de la mateixa manera que la closca d’una tortuga l’aïlla dels depredadors.

Per a pavimentar s’ha utilitzat tot tipus de materials: des de la ceràmica (com en els dissenys islàmics, o en els murs d’Olafur Eliasson), fins al metall, el vidre, la fusta o la pedra (per exemple, el passeig de Gràcia de Barcelona, que compta amb un bell paviment hexagonal dissenyat per Gaudí).

L’hexàgon pavimenta en la naturalesa, i ho fa en el món culte des de l’Antiguitat. En la imatge inferior podem veure la representació gràfica de la generació de l’hexàgon a partir de la juxtaposició d’esferes en un pla. Cada esfera és tangent a altres sis. I si connectem els seus centres obtenim una xarxa de triangles equilàters que al seu torn formen hexàgons. El món islàmic, històricament centrat en la representació abstracta, té una grandíssima riquesa de patrons; no obstant això, l’hexàgon és moltes vegades recurrent en l’ordenació espacial dels complexos tessel·lats.

A diferència de l’esfera –la qual, si bé té una altíssima emergència tant en la naturalesa com en el món culte, és difícil d’executar formalment amb precisió–, l’hexàgon, en ser una forma geomètrica elemental i perfecta, és més senzill de formalitzar. Coneguda la seva relació amb el radi de la circumferència i amb el triangle equilàter, l’hexàgon és una figura que es presta al joc i a la composició. És fàcil fer peces en fusta, en argila o en guix que segueixin aquest patró. En les fitxes de «Buidatge» i de «Baix relleu» podeu trobar exemples susceptibles de ser utilitzats per a la fabricació d’hexàgons. Així mateix, si aneu a les fitxes de materials «Argila», «Pedra», «Metall» o «Fusta», o a la de «Tècniques de construcció», podreu veure com avui dia la indústria proporciona nombrosos materials i tècniques perfectament aplicables al disseny geomètric.

 

Els exemples se succeeixen al llarg dels diferents camps de la indústria i el disseny. La geometria hexagonal és útil i amb innombrables desenvolupaments en la història de l’arquitectura, l’art i el disseny.