3.4. Espirals i hèlixs en el món culte
L’espiral és un símbol complex en la realitat culta, que forma part de moltes cultures des de la prehistòria. Des de la dansa fins als moviments còsmics, «l'espiral evoca l'evolució d'una força, d'un estat».
El seu moviment, d’expansió o de concentració en funció del seu gir, carrega l’espiral de significacions simbòliques. En el seu moviment expansiu manifesta un desenvolupament cíclic però en moviment, una rotació en progrés, una continuïtat (de l’existent, del desitjat…), una repetició dels ritmes de la vida. Per això és també un símbol de fecunditat, un centre en expansió que representa abstractament la continuïtat.
En el seu moviment concèntric s’associa amb el laberint, i sol simbolitzar una renovació, el viatge al centre, una cerca. Però també s’associa a les forces destructores del remolí i de l’huracà. Es converteix així en una síntesi de destrucció i renovació.
Les qualitats de l’espiral s’apliquen arquitectònicament a l’escala de caragol. L’espiral estalvia espai, empaqueta, de manera que permet salvar grans desnivells en molt poc espai. Com hem vist al principi, les característiques físiques de l’espiral s’han utilitzat com transmissores de forces, sigui per a sostenir pesos, traslladar aigua, enroscar, etc. Hem vist com el regne vegetal utilitza l’hèlix per a sostenir-se, però el nostre món industrial i tecnològic també està absolutament sustentat per hèlixs! Ponts, edificis, mobles, electrodomèstics, electrònica, motors… L’associació d’indústria i tecnologia seria impensable sense la força d’agafada de l’hèlix!