4.2. L’angle en el món com a pura interacció de forces
Si parlem de càrregues elèctriques, podem pensar en un parallamps la punta afilada del qual atreu les càrregues elèctriques de l’atmosfera. Les càrregues no es distribueixen per igual en un conductor, sinó que es concentren en les puntes i en els talls. Si parlem de líquids, podem pensar en l’efecte embut. El con pressiona el líquid i el concentra. En el laboratori químic podem trobar gran diversitat d’embuts; la forma ens parla de la precisió.
Si parlem de força, podem pensar en una agulla o en qualsevol objecte punxant: la pressió és igual a la força que s’exerceix per la unitat de superfície. A menor superfície, major pressió. Un caire rom exerceix menor pressió que un ganivet afilat, el tall del qual té menor superfície. Un bolígraf exerceix menor pressió que una agulla, amb la qual podem travessar la pell sense fer gens d’esforç. L’angle concentra i penetra. Les forces físiques hi convergeixen.