4.3. L’angle en el món viu
L’angle penetra. És una solució perfecta adoptada per nombroses espècies per selecció natural com a defensa i atac. Hi ha una grandíssima profusió de puntes en el món vegetal, de materials i formes molt diversos, la funció principal de les quals és la defensa passiva enfront d’animals. La força exercida per un animal que vulgui menjar-se determinat fruit o grimpar per determinat arbre toparà amb la incidència feridora i dissuasiva d’aquestes puntes.
Els cactus minimitzen al màxim la superfície de les seves fulles fins a convertir-les en agulles, en aquest cas, amb subfuncions diverses: per a minimitzar la pèrdua d’aigua, com a defensa enfront de depredadors i, en algunes espècies, per a concentrar petites gotes d’aigua de l’atmosfera i de les boires a la punta de les espines per a fer-les lliscar pel tronc fins a les arrels. De nou, veiem com l’angle és capaç de concentrar l’energia, en el cas del parallamps, i l’aigua de l’aire atmosfèric, en el cas del cactus.
En el regne animal, la punta troba una grandíssima varietat d’angles, amb una àmplia diversitat de funcions i subfuncions. Els agullons serveixen per a penetrar; les dents, per a atacar, triturar o tallar; les urpes, per a atacar, defensar-se, estripar o agafar-se al terreny. La immensa varietat de banyes serveixen com a defensa i ornamentació amenaçadora. Els becs dels ocells posseeixen funcions concretes segons la seva forma i el seu angle de penetració: un pic rom no està especialitzat, serveix per a picar de tot una mica, com les gallines; un pic com el del blauet és afilat per a penetrar veloçment en l’aigua. La forma ens pot indicar la funció amb molta precisió. Podríem ordenar l’especialització segons la forma. A mesura que l’animal s’especialitza, necessita seleccionar el que recull o augmentar la seva velocitat per a penetrar en un fluid; llavors la seva fesomia s’angula, les seves «puntes» es fan cada vegada més precises. Moure’s a través de l’aigua o de l’aire requereix poder penetrar-los. Així, les formes es concentren, s’aguditzen, com més gran és la velocitat requerida, igual que fan les eines o parts de l’organisme concretes que utilitzen: pics, urpes, dents… s’especialitzen i s’«afinen» en funció de l’ús.