5.2. L’ona en el món com a pura interacció de forces
El món inert està pertot arreu ple d’ones que es mouen en totes direccions. La llum, el so, els moviments sísmics, l’aigua moguda pel vent… Com hem vist, es parla de diferents tipus d’ona segons la seva direcció (transversals o longitudinals), i també segons les seves dimensions. Parlem d’ones unidimensionals (per exemple, les que es poden donar en una corda de guitarra), bidimensionals (quan es donen en una superfície com, per exemple, un estany) i tridimensionals (com el so, o els moviments sísmics, que creen esferes de pertorbació a partir d’una font o punt inicial).
«Al principi, Déu va crear els cels i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: –Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres.»
Tot el que ens envolta són ones. Llum i so són molt previs a qualsevol receptor capaç de percebre’ls o interpretar-los. Algú, segurament un conjunt de molts escribes i traductors, va imaginar i va anar polint aquest escenari primigeni finalment plasmat en el que avui són els primers versicles del Gènesi bíblic. «Déu veié que la llum era bona»: per altres motius, intentarem arribar a la mateixa conclusió. A partir del que sabem sobre les ones, avui podem aprofundir la nostra comprensió sobre la llum i el so d’una manera que expandeix la nostra experiència, i que es tradueix en tecnologies com la ràdio o internet.
Sense entrar en els detalls, tant la visió com l’audició s’ocupen d’una informació que viatja fins a nosaltres en forma d’ones. La vista s’ocupa de les vibracions electromagnètiques, i l’oïda de les vibracions de l’aire. La nostra percepció es basa en l’ona.
No obstant això, la totalitat de l’espectre electromagnètic i de l’espectre audible és moltíssim més àmplia. Parlem d’infrasons i d’ultrasons en referència a l’espectre audible, així com d’ones de ràdio, microones, llum visible, llum ultraviolada o raigs gamma, si parlem de l’espectre electromagnètic, del qual la llum visible (per als nostres ulls) és només una mínima part de l’espectre.