5. L'ona i la transmissió d'energia

5.5. Construcció i possibles materialitzacions de l’ona

Hem anat veient l’ona com un moviment que implica un transport d’energia i d’informació. Com a element en moviment ha estat i és molt utilitzada en l’art cinètic, des de clàssics de l’Op-Art, que van crear nombrosos efectes òptics (molts d’ells basats en ones), fins a escultors com Lyman Whitaker, que utilitzen l’energia eòlica per a fer escultures cinètiques basades en moviments ondulatoris.

Caldria citar com a capítol a part l’estudi Olafur Eliasson, sempre interessat a plasmar aspectes de la realitat física i científica, mitjançant instal·lacions efectistes i envolupants que comporten un alt grau de coneixement dels processos tecnicocientífics involucrats. Els seus membres han desenvolupat múltiples peces basades en els fenòmens ondulatoris de l’electromagnetisme i de les ones mecàniques en general.

A més de moviment, l’ona també és el rastre d’un moviment. Ho hem vist en la fotografia dels dibuixos que deixa una serp sobre la sorra; és visible també en els que deixa el vent sobre el desert o el mar en el fons arenós. També es dona en patrons vegetals i de pigmentació animal, com a rastre i vestigi d’una determinada formació, subjecta a uns condicionants físics que són equiparables al fluid. De fet, es parla sovint de fluids magnètics i elèctrics. Les connexions entre els fluids físics i «biològics» d’un determinat patró són sempre fascinants. Aquesta característica de «rastre» obre un ventall de possibilitats de formalització molt interessants que connecten amb temes més amplis com l’absència o l’invisible. L’ona mecànica és un fenomen visible, però no així les ones electromagnètiques, que estan associades als camps elèctrics, als camps de força. Conceptes que han generat multitud de materialitzacions diverses en l’àmbit de l’art i, en concret, de l’escultura.

Un riu serpenteja amb un moviment ondulatori molt semblant al dels rèptils. Podem imaginar que així ha estat, és a dir, fluctuant, la generació de patrons en pells i teixits vegetals, de la zebra a la salamandra, de la síndria a la tòfona. Molts artistes s’han fixat en aquests moviments ondulatoris, i els han plasmat en obres i instal·lacions. Per exemple, és un motiu recurrent en Andy Goldsworthy, que l’aplica en multitud de materials naturals i en intervenció directa amb el mitjà. L’argila, la pedra, les fulles o la llana li serveixen per a generar aquest patró en els contextos més diversos.

L’ona mou i genera moviment. També des de l’estaticitat. Ho sabia molt bé Gaudí, que va utilitzar en la seva arquitectura nombrosos exemples d’ones, de moviments ondulatoris, que donen un dinamisme que confereix una organicitat insòlita a les seves construccions. Però ho saben bé altres arquitectes, com Renzo Piano.