6.3. La catenària
Una catenària es defineix com la corba que genera una cadena o una corda subjecta pels seus dos extrems i sotmesa solament a la força de la gravetat, és a dir, penjant. D’aquesta manera, la massa està uniformement repartida per tots els punts de la cadena. Diem que es troba en equilibri. Cada punt de la cadena suporta el seu propi pes més les tensions a dreta i esquerra, de manera que es reparteix homogèniament la càrrega total.
Durant molt de temps es va pensar que les cordes i cadenes suspeses eren paràboles. No obstant això, són un tipus de corbes que, si bé poden coincidir amb les paràboles, difereixen lleugerament. El fet que suspeses minimitzin les càrregues les fa idònies per a transformar-les en arcs. La mateixa forma però invertida, en forma d’arc, passa de treballar per tracció a treballar per compressió. I de la mateixa manera, minimitza al màxim les forces de compressió. Amb aquesta forma es poden fer arcs més alts sense necessitat de suports laterals.
Seguint l’esquema proposat en la introducció, anirem navegant a través d’exemples visuals que ens permetin il·lustrar tres grans àmbits d’interrelació en els quals podem trobar paràboles i catenàries: el món físic com a pura interacció de forces, el món biològic subjecte a la selecció natural, i el món humà o «culte» subjecte al que podem anomenar «selecció cultural». L’emergència d’unes formes i no d’unes altres té sempre una sèrie de condicionants físics, biològics i culturals.