6.4. La paràbola i la catenària en el món com a pura interacció de forces
La paràbola es forma en la interacció de forces, com bé prediuen les lleis de Newton. Es determina la trajectòria amb només dues dades: la velocitat i la posició. Qualsevol objecte abandonat a un camp de gravitació constant descriurà una paràbola. En el món inert es dona més aviat en poques ocasions.
Podem pensar en una pedra despresa que roda pel vessant d’una muntanya fins a anar a parar a un penya-segat. Aquesta pedra descriurà una trajectòria parabòlica. També la trobem en la superfície d’un líquid en rotació, per exemple, en un remolí. Els nivells en les vores s’eleven mentre que en el centre cauen lleugerament. Aquesta superfície es converteix en parabòlica.
Una cascada o una font d’aigua inclinada llançaran el doll d’aigua en un arc parabòlic. Un guèiser, un tros de lava escopit per un volcà…
De la mateixa manera, és molt estrany trobar catenàries en el món inert. Perquè és molt estrany trobar un objecte fi i allargat que a més pengi de dos punts. Com veurem, es tracta d’una forma principalment lligada al món culte, a la selecció cultural.