6. Paràboles i trajectòries. Catenàries i equilibris mecànics

6.8. La paràbola en el món culte

La paràbola i les superfícies parabòliques concentren tots els punts de la corba i del pla en el seu focus. La paràbola rep, però també emet: concentra el que ve de l’infinit i envia a l’infinit el que irradia el seu focus. Aquesta propietat l’explota la «selecció cultural» en múltiples àmbits.

Concentrar el que ve de l’infinit

Concentrar so, llum i energia utilitzant les propietats físiques de la paràbola. Les superfícies parabòliques formen part del paisatge de les nostres ciutats i han estat molt útils en avanços tecnicocientífics com en els camps de l’òptica i de l’astronomia, amb implicacions immenses en el seu desenvolupament tecnològic.

Explotant la connexió de la forma amb la funció, s’han generat tot tipus d’invents i artefactes o dissenys interessants. En la Primera Guerra Mundial, en absència de radars, es va optar per les parabòliques per a escoltar l’aire a la recerca de bombarders, anticipar la incertesa i així poder protegir-se, amagar-se o reaccionar amb més temps. Les orelles dels animals són exactament això, un desenvolupament evolutiu mil·lenari amb característiques específiques en cada espècie.

Emetre cap a un hipotètic infinit

 Com hem vist, la paràbola rep i emet. De la mateixa manera que s’han inventat molts artefactes i tecnologia per a explotar les propietats de concentració de la paràbola, s’han explotat també les seves propietats com a element emissor. La paràbola forma part de la història de la tecnologia, que n’ha investigat els usos per a emetre so, llum, calor i energia.