7. Fractals i autosimilitud

7.3. Fractals en el món viu

Els fractals en el món viu apareixen en qualsevol escala i jerarquia. Tenen un component altament adaptatiu, perquè són eficaços quan es tracta de maximitzar els intercanvis d’energia, matèria o informació. Com hem anat veient, els fractals ocupen l’espai, i ho fan de manera contínua i connexa, creant frondositats complexes a partir de patrons senzills que permeten, per exemple, transportar sang, saba o impulsos elèctrics (cas de les neurones), o bé simplement ocupar l’espai per a maximitzar la captació de llum (cas dels arbres).

En el món viu es donen superposicions de geometries i formes, de la mateixa manera que succeïa amb els hexàgons i els flocs de neu. Hem vist en l’apartat «Simetria circular i esfèrica» com l’esfera, mínima superfície que tanca un volum, és la forma general a la qual tendeix un arbre sense competidors pròxims, o certs conjunts de cactus. No obstant això, si canviem l’escala i ens fixem en el brancatge o en les arrels, podem veure que tots els arbres són fractals. De fet, totes les plantes ho són.

Totes tenen en la seva estructura interna ramificacions fractals. Si agafem una part, una branca, aquesta podria passar pel tot. Algunes plantes, com les falgueres, tenen fins a quatre o cinc iteracions. Perfectes reproduccions de la totalitat. Si canviem d’escala i ens fixem en els teixits vasculars de les plantes, veurem que la forma en la qual ocupen l’espai és fractal.

1) Les branques dels arbres es distribueixen de forma fractal. Imatge disponible a: https://www.jardineriaon.com/como-sobreviven-las-plantas-caducas-en-invierno.html. [Data de consulta: 12.03.2020].
2) Estudis de neurones de Santiago Ramón y Cajal. Imatge disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/15/purkinjecell.jpg. [Data de consulta: 12.03.2020].
3) Estructura fractal, en les venacions d’una fulla. Imatge disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f4/leaf_1_web.jpg. [Data de consulta: 12.03.2020].
En el món vegetal la relació entre interior i exterior està maximitzada. La planta necessita obrir-se al seu entorn per captar la llum. A més, té una frontera molt més indefinida o dependent d’altres estratègies. En el món animal, amb excepció d’alguns invertebrats com algunes meduses, la frontera és molt més marcada. Evidentment que hi ha una connexió directa amb l’exterior, però la necessitat de maximitzar els intercanvis d’energia i de matèria es fa a l’interior. Els animals són fractals per dins! Neurones, cervell, vasos sanguinis i pulmons tenen la necessitat de subministrar informació, energia o matèria a cadascuna de les seves cèl·lules, i la ramificació fractal és la que permet fer-ho amb el menor esforç possible.