4. L'angle i la concentració de forces

4.4. L’angle en el món culte

Entrem en el món culte. Un moment en la història evolutiva (moment en termes geològics) en el qual la selecció natural fa un salt quàntic per començar a establir connexions a uns nivells mai vistos abans, a través d’unes quantes espècies d’homínids. Quan parlem d’un pensament agut, o d’algú molt agut, volem dir que és capaç de percebre les coses amb detall, o que és enginyós, capaç d’elaborar idees amb rapidesa, capaç de «penetrar» les coses per a veure’n les correspondències, les relacions, les diferències. Si parlem d’alguna cosa o d’algú angulós, a la llum de tot el que s’ha dit, podríem dir que té moltes cares, que és «penetrant» i que, alhora, reté, concentra.

Les primeres evidències d’indústria lítica amb ús de simples còdols tallats són de fa milions d’anys, abans de l’aparició del gènere Homo. Segurament, un homínid o primat evolucionat, dotat ja de certa agudesa mental desenvolupada, va fer la connexió: pot ser que en tallar-se amb un caire afilat s’adonés que podia utilitzar-lo i modelar-lo per al seu propi interès. Això degué donar-li independència del seu entorn; ara podia estripar i tallar les preses amb més celeritat, triturar ossos, defensar-se…

La indústria lítica va durar centenars de milers d’anys, durant els quals s’arriba, juntament amb la indústria òssia, a un alt grau d’especialització en la fabricació de talls, puntes, punxons, rascadors, fletxes o destrals, fins a aconseguir un altíssim grau estètic de simetria i perfecció, alhora que un ús molt especialitzat i jerarquitzat. Per a esquinçar, gratar, clavar o tallar convé concentrar les forces en un tall o en una punta. El treball manual inicia així un desenvolupament continu de les capacitats de relació i de connexió, permet colonitzar altres ambients, diversificar la dieta, protegir-se del fred…, en una primera etapa evolutiva en la qual l’angle adquireix una especial singularitat. Com assenyala Wagensberg (2004, pàg. 227), hi ha dues línies de progrés: «Una línea consiste en la de la mejora de los materiales: el hueso, el bronce el hierro, el acero… Otra es la mejora de las técnicas de afilado».

Si fem un volt per una ferreteria o per un taller d’escultura, podem veure una infinitat de subfuncions del tall i de la punta: tallar, raspar, gratar, perforar, gravar, polir, serrar, afilar, etc. Així mateix, en un laboratori o en un quiròfan, podríem estudiar la funció del material quirúrgic a partir de la forma que té. La punta afina i aguditza la precisió. Si ens fixem en la tecnologia militar, passem de les esferes dels antics canons, i dels perdigons esfèrics, a les més sofisticades puntes.

Altres instruments crucials en la història de la tecnologia que utilitzen puntes o talls són els dedicats a l’escriptura. Des d’un simple pal fins als antics cisells o burins, des dels sofisticats bolígrafs que incorporen l’esfera com a punta per a fer sortir la tinta, passant per l’os, la canya de bambú i la ploma d’ocell: les puntes i els talls condicionen el tipus d’escriptura.

Construcció i possibles materialitzacions de l’angle

 Qui no ha afilat un pal amb una navalla, o bé raspant-lo contra una pedra? Aquest gest per a fabricar una possible fletxa sembla enfonsar-se en la nit dels temps. El descobriment de la fletxa, amb el seu potencial de penetració, podria equiparar-se al foc. Els seus perills i virtuts s’aprenen molt ràpidament i primerencament.

Les formes parlen i connoten en múltiples direccions, però l’angle ho fa en unes direccions específiques. L’angle penetra, incideix, genera precisió i, com hem vist, concentra i pot arribar a refredar. Potser per això parlem de fred penetrant. També parlem d’angles precisos, o d’alguna cosa o d’algú incisiu, quan va més enllà de la superfície i la penetra. Tot això és començar a comprendre l’angle i les forces que concentra.

Tres usos de les forces i dels potencials expressius i conceptuals de l’angle i del seu rastre: unes agulles en una estora que dona la benvinguda, les incisions de Gordon Matta Clark, o l’escalpel de Lucio Fontana. En els tres casos s’utilitza el rastre d’una incisió que pretén penetrar les nostres sensacions i el nostre cervell.